Carlos Núñez

Concerts

Carlos Núñez
Palau de la Música 30/12/2014

Encara m'estic recuperant de les emocions del concert que dins del Festival del Mil·lenni va oferir Carlos Núñez al Palau de la Música Catalana.

Per on començo? 

Podria dir que vaig  tenir davant al mestre de la gaita i la flauta, amb un virtuosisme del que ja s'ha escrit molt però que no l'hi fa justícia perquè no és insultant, ni xulesc, ni aclaparador si no que és proper, íntim, encara que estigui tocant a una velocitat impossible o fent la melodia més senzilla i dolça que es pot escoltar.

Podria dir que porta una banda increïble: Pancho Álvarez, mestre dels instruments de corda, en aquest cas amb una única guitarra portant el pes harmònic del concert, amb uns acords magnífics, fent els baixos a l'hora (suposo que amb alguna mena de pedal o programació) i cantant quan fa falta, tot una referència dins de la música galega. Què dir de Xurxo Núñez, un percussionista simplement genial, capaç de fer un solo amb unes cloïsses, portar el ritme de qualsevol tipus de tema, fer acompanyaments harmònics amb un bodrhan o tocar amb una flight case un solo(o amb una maleta Samsonite!) amb l'altre crack de la banda, Jon Pilatzke, violinista virtuós, ballarí, cantant i showman, que toca amb The Chieftains, grup de referència del folc irlandès amb qui Núñez es va donar a conèixer.

També podria fer esment als convidats que porta a cada concert, desconeguts per la majoria i amb gran qualitat. Aquí va ser el cor MuOM qui va obrir el concert fent unes veus increïbles, molt originals. També va sortir una ballarina de la qual no he trobat el nom fent dansa irlandesa (ve el claqué d'aquest tipus de balls?); La Cobla Improvisada, amb els seus sacs de gemecs, tambors i instruments de vent; el grup Llumia amb qui van barrejar El Noi de la Mare amb una cançó irlandesa o un impresionant grup de noies gaiteres tal i com es pot veure en el vídeo de l'inici. No només els fa compartir escenari, els hi dona la oportunitat de tocar en solitari  i tocar també amb ells. És la simbiosi d'una persona que es capaç d'unir la música celta amb el flamenc, el clàssic (genial versió  del Bolero de Ravel), la música brasilera, catalana o el que es posi per davant. 

Però el que de veritat va ser màgic és com aquesta banda transmet el seu amor a la música i com toca per i amb el seu públic. Moments únics, cada concert diferent i una festa constant. Pots passar del moment més íntim a estar en una taverna irlandesa on una jam de músics i ballarins es deixen la pell i l'ànima. I l'any que ve tornen en la mateixa data! No us ho perdeu!