Concerts
Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernandez Miró
Teatre Auditori Sant Cugat 17/01/2015
Se'm fa difícil començar a escriure sobre Sílvia Pérez Cruz. No em veig capaç de transmetre la emoció que et porta en els seus concerts. Una intèrpret d'una alçada que se m'escapa per la seva tècnica i expressivitat.
Amb Raúl Fernandez Miró a les guitarres, amb uns arranjaments molt arriscats que reforcen plenament el missatge i una selecció de temes d'altres artistes van donar forma al disc Granada, el qual em vaig negar a escoltar prèviament (aguantat-me molt!) per poder gaudir una a una les cançons per primera vegada. I em va sortir perfecte la jugada.
Del concert em quedo amb la versió de Mercè de Maria del Mar Bonet i Compañero (Elegía a Ramón Sijé) rememorant a Enrique Morente en el poema de Miguel hernández.
Fins a on pot arribar aquesta dona? NO ho se, crec que el seu afany explorador l'hi dona un gran recorregut. Tant pot cantar un bolero com fer un mix de Amy Winehouse amb Beyonce. Una veu que agafa un registre infinit, de notes greus a agudes, amb una potència o un matis fora de l'abast de qualsevol, amb un vellut que envolta no cada paraula, si no cada lletra.
Poc més m'atreveixo a dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada