Ofrenda a la tormenta

Llibres

Ofrenda a la tormenta
Dolores Redondo

Bé. Ja està. S'ha acabat. El final de la trilogia del Baztán ha arribat a la seva fi. 

Es fa difícil de parlar del llibre sense desvetllar o donar pistes sobre la història que captiva des de la primera a la última línia i t'atrapa sense misericòrdia. També és difícil de parlar-ne ja que crec que està tot dita als diaris, televisió i xarxes socials. És el llibre de moda!Però no és una moda qualsevol basada en un bon màrqueting ni en una necessitat temporal i passatgera. S'ha guanyat a pols el dret a ser una saga amb continuïtat i pes dins de la novel·la negra actual.

Per recapitular i tornar a menjar-me les paraules de la meva primera crítica a 

Legado en los huesos, el primer llibre, on apuntava a que la autora deixava fronts oberts que no sabia si quedarien ben resolts, ja en el segon, El guardian invisible ,vaig rectificar perquè tot es desenvolupava amb una gran naturalitat, com part que és de una única trama i que aquí s'aboca a un final molt ben lligat. La narrativa d'aquesta autora és àgil, el que fa que la seva lectura sigui adictiva. Això és un mèrit ja que ho aconsegueix utilitzant un llenguatge molt estudiat, ben corregit, amb grans frases que sonen naturals. No estic parlant de gran literatura ja que els puristes pot ser se'm tirarien al damunt, si no de un treball molt ben fet, on es noten les hores de dedicació i correcció. 

Amb els mateixos eixos que a les dues darreres parts trobem intriga, relacions humanes, de les bones i de les dolentes, un entorn que està present i forma part de la història, el Baztán, i el toc final dels misteris i llegendes que la autora barreja de manera magistral, amb una gran personalitat. Uns personatges potents encapçalats per Amaia Salazar, la policia foral que investiga amb el cap, el cor i la intuïció i que quan tanquem l'última pàgina del llibre (important llegir les notes del final) ja trobem a faltar.

La història policial s'acaba però les portes son obertes per que un dia o un altre (tal como diu la autora) tinguem noves aventures d'aquesta policia, per que ens quedem amb ganes de més, i això és un magnífic senyal!

Per acabar música. Buscant que seria adient per aquest comentari m'he trobat amb una cançó que porta el títol Baztán. És del cantautor basc Mikel Laboa i crec que aporta un fons adient amb l'entorn de la novel·la. És del disc Bat Hiru, que segons Wikipedia està considerat el millor de música basca de tots els temps (l'acció del llibre passa a la part de Navarra on també es parla euskera). No he trobat versió subtitulada. Llàstima.