Què escolto quan escolto música?

Article

Què escolto quan escolto música?

-¿Que es música? Música es el arte de combinar los sonidos y los tiempos.

Aquesta és la frase que em deia un dels meus primers professors de guitarra. Des de un punt de vista definitori no hi ha res a discutir Però, és per això que durant tota la història de la humanitat la música ha estat present? Què fa que qui més qui menys ha sentit la necessitat de cantussejar alguna melodia, amb millor o pitjor fortuna, sigui de manera conscient o inconscient? 

Qualsevol cultura ha desenvolupat la seva música i aquesta, la música, ha passat ha formar part del centre de la vida social, acompanyant els millors i els pitjors moments: casaments, enterraments, guerres, paus, festes, execucions... Podem buscar i buscar que trobarem la música adient per a cada ocasió. El nostre cervell l'hi ofereix un lloc on acomodar-se i escoltant una melodia podem recordar un fet, una sensació, una alegria o una tristesa.

Tants caps, tants barrets diu la dita i al voltant de la música aquest fet és una veritat absoluta. Quants cops, inconscient de mi, he fet escoltar a algú la música que a mi m'agrada i  he trobat el rebuig o el que és pitjor, la indiferència de la meva pobre víctima. Al revés l'efecte és inversament proporcional i no hi res pitjor que em facin escoltar una música que en aquell moment, i pot ser en cap altre, em ve de gust escoltar: una barrera invisible s'interposa i distorsiona qualsevol predisposició a que m'agradi. De fet un dels meus pitjors malsons és que estic treballant a un centre comercial on sonen nadales sense parar, tremolo i m'angoixo només de pensar-hi.

Jo gaudeixo de la música de cap a peus de la peça. No entenc quan algú diu: que no comença? quan hi ha una introducció instrumental. Una cançó comença a la primera nota i acaba a l'últim silenci. No només és important la melodia principal, que és amb el que primer ens quedem; cada instrument està posat per alguna cosa i compleix la seva funció. Una bona peça la pots gaudir de mil maneres diferents deixant emportar-te per el ritme de la percussió, l'acompanyament d'un instrument, el joc de veus, la línia de baix que sona al compàs de la bateria o els detalls de la producció junt amb la complexitat d'uns arranjaments. Tot te un sentit amb millor o pitjor gràcia, en qualsevol estil, des de una peça de Vivaldi a la Macarena.

HI ha qui l'i agrada la música per ballar, altres gaudeixen de la lletra, del ritme; tot hi te cabuda, senzill o complex, màquines que toquen o un paio amb uns pots de pintura fent ritmes increïbles, orquestres simfòniques o un cantautor amb guitarra i cadira. Música, música, música, sempre música.

Per acabar dues referències:

L'imprescindible article que el Mestre Trebor va fer al seu bloc: Del Primer Dia de Classe

Per no contradir-me no vull obligar a ningú a escoltar la música que a mi m'agrada o sigui que, només si voleu aquí teniu un exemple del que per a mi és bona música, per escoltar i escoltar, arranjaments, ritme i una veu única: la gran Diva brasilera Marisa Monte: