Manel

Concerts

Manel
La Faràndula, Sabadell. 4 de decembre de 2013

Després de suspendre el concert el més passat per una malaltia inoportuna Manel va venir a Sabadell a presentar el seu disc Atletas Bajen del Escenario, frase mítica pronunciada per el no menys mític Constantino Romero a la recordada clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

M'és difícil de comentar el concert. D'una banda he de dir que el grup ens presenta les cançons dels seus tres discs amb una interpretació més elèctrica, els arranjaments fugen del estil més proper al folk dels seus dos primers treballs i guanyen en força però no per això en riquesa de matisos. És curiós el carisma que tenen al escenari tenint en compte que ni ballen, bé es mouen, ni fan servir efectes especials ni cap artifici que no sigui la pura música (un elegant i refinat joc de llums acompanya les cançons amb un bon segon pla). I tot i així enganxen. Aquesta estudiada timidesa els fa propers. D'altre banda tenen per triar en el munt de cançons que ja porten a la esquena, solides i amb lletres diferents, marca de la casa. Cançons molt senzilles en la seva arquitectura (melodia i harmonia) però no per això menys difícils de compondre i interpretar. Aquí és on Manel guanya de totes totes.

Tot això que he dit va passar però, i aquí ve la part difícil d'explicar, no la vaig poder gaudir plenament. No entenc com a un teatre es pogués sonoritzar tant malament un concert amb quatre, si, quatre, instruments sonant a l'hora: bateria, baix i dues guitarres. El so dels plats rebotava per tots cantons; el baix era una pasta greu que no permetia distingir ni una nota; les guitarres, acústica i elèctrica afegien aguts apilotonats difícils de pair formant una bola de so indesxifrable. I com que no anàvem la única sol·lució va ser apujar el volum (encara em piten les orelles) Intuïes les cançons si les sabies. I no parlem de les veus!Si ni quan el cantat parlava per presentar les cançons s'entenia el que deia menys en mig dels temes, no podent apreciar les segones veus que donen gràcia als arranjaments.

Suposo que alguna explicació hi deu haver per no poder corregir aquest desastre. 

D'altre banda suposo què és per deformació professional que tot això explicat no em va deixar gaudir al cent per cent del concert perquè a la resta del públic  sembla que no els hi va importar. Tothom ballant i content (la veritat és que els músics s'ho van currar i així ho transmetien).

Us deixo amb un concert seu on crec que el so els hi feia més justícia.