El Viento de la Luna

Llibres

El Viento de la Luna
Antonio Muñoz Molina

Ara ja ha passat la falera i semblaria una resposta estranya que un nen contestés a la pregunta: què vols ser de gran? dient: astronauta, navegant de les estrelles.

Antonio Muñoz Molina fa servir la història de la anada dels primers homes a la lluna com a eix de una novel·la sentimental on fa un viatge al passat, suposo que amb tints autobiogràfics.

En aquest llibre ens parla, des de els ulls d'un nen casi adolescent que viu en un poble, dels canvis que vivia la societat a finals dels seixanta del segle passat. La Espanya fosca del franquisme veia com mica en mica el progrés anava obrint-se pas. La aparició de la televisió o la rentadora marcaven la distinció entre classes. Les reaccions eren ben diferents: qui s'ho podia permetre, qui ho veia amb gelosia o qui mostrava animadversió. Influïts per la religió, la por i la incultura hi havia qui donava la esquena al progrés, pot ser amb la por  per el que és desconegut. Un mon rural enfrontat a un mon urbà, on la feina física era millor vista que la intel·lectual i on qui volia aprendre era tractat com un gandul i un "poc home". La petjada de la Guerra Civil era evident.

El llibre te un to melancòlic tirant a trist. El protagonista està immers en els dos mons i ens transmet les seves angoixes, els seus secrets més íntims i els seus desitjos.

Ben documentat, tant et pots sentir a la plaça d'un poble andalús com a dins de la nau que va portar a aquells valents a trepitjar un lloc desconegut. Molt recomanable.