Campiones

Article, Mini relat

Campiones

S'ajup i es corda la bota.

 - Penaltis! Uf!... Estic nerviosa. Avui sí que l’hem feta grossa. Juguem una final! Sí, ja sé que és un torneig d'estiu però és la meva primera final!Tooomaaa! No està malament, el primer partit vàrem jugar molt bé i el 2-4 va ser just. El 7-0 del segon potser és excessiu però, què caram! ningú no ha tingut pietat de nosaltres quan hem jugat contra nenes més grans i ens han atonyinat.

Es puja les mitgetes, concentrada, amb el cor una mica accelerat.

- Som el Femení Prebenjamí - Benjamí -Aleví, tela... de sis a dotze anys, nenes amb nines contra nenes que ja volen sortir per la nit. I a sobre el B. Ningú no ens pren gaire seriosament, només els nostres entrenadors i els nostres pares. A vegades penso que per als altres no existim. Sí, sí, ens estan educant, som petites bla, bla, bla ... Si anda! Si som aquí és perquè ens agrada el futbol. I estem a la final! A les semis hem resistit el 0-1 amb molts nervis però molt concentrades. No hem jugat tan alegres com a la fase de classificació però aquí estem...a la final! I ara ho hem de decidir a a penaltys!

S'aixeca, es col·loca la cinta bé, que no li vagin els cabells a la cara.

- Novenes a la lliga. Tant me fa. Crec que és un bon lloc. La meitat o més de la meitat de les nenes de l'equip no havien jugat mai a un camp de futbol i això ho vàrem pagar als primers partits, però un cop van agafar la idea que el futbol no és només córrer darrere la pilota... Hem guanyat partits! Sí, i de vegades jugant molt bé. D'altres hem badat, amb tants canvis és difícil tenir una continuïtat en un partit i quan ja estàs situada, patapam, a la banqueta. I el mateix per a la que entra.

L'àrbit pita. Totes van al centre del camp.

- Una final! Per primer cop ens hem d’exigir com unes professionals. No són més altes ni més bones, estem bastant igualades, de fet ja les vam guanyar al primer partit i ara hem empatat. Hem sabut remuntar el gol que ens han marcat al començament, hem empatat i ens hem posat per davant. No hem tingut sort al final i en un descuit  ens han empatat, ara ja sabem que en una final no es pot badar. A més a més ja sabem xocar, ja no tenim por d’anar per terra i les nostres cames són fortes i xuten fort. I col·locades! Entrenar, entrenar, entrenar... Ara es veu el resultat. És igual que guanyem o perdem. Som aquí i avui tothom ens mira. Tan de bo al club se n’adonin. Mai no diuen res de nosaltres a la web però...

La pilota és al punt de penal, esperant.

- Penaltys. Buf. Quina por. Però som aquí, a la final, i fins al final hi serem. Avui decidim aquest torneig a penaltys, un cara o creu que serà injust per a un dels dos equips. Però avui vull que siguem nosaltres les que aixequem la copa. Si més no ho intentarem.

Els tres penaltys entren, un dels d'elles va fora.

- Sííííííííííííííííííííííííííí!!!!!!.