Translate

dissabte, 15 de juny del 2013

1Q84

Llibres




1Q84
Haruki Murakami

Que fer quant la realitat ens supera? Som protagonistes de la nostra història, la nostra vida, però qui escriu el guió de la mateixa? I si és així, és possible canviar-lo o som víctimes del destí?

Dit així sembla que us parlaré d'un tractat de filosofia o d'un llibre de auto ajuda, no és la meva intenció. Son preguntes que em venen al cap un cop acabada la trilogia 1Q84 de l'autor japonès, etern candidat a Premi Nobel, Haruki Murakami.

Amb un estil pausat i meticulós l'autor ens explica una història en la que barreja la realitat amb tocs de ficció. Ambientat a l'any 1984 es divideix en tres parts o llibres. Els dos primers son com una partida de ping-pong: cada capítol explica les peripècies d'un dels dos protagonistes principals, ara un ara l'altre, teixint així la història que al final, naturalment haurà  de convergir un moment o altre. Al tercer s'incorpora un personatge més, formant una terna a l'hora d'intercanviar els capítols. Aquest tercer llibre, encara que continuista amb els anteriors, te més forma de novel·la negra en alguns moments tot i que sense deixar l'estil ni el ritme que donen forma a tota la trilogia.

Murakami pot ser meticulós en alguns capítols fixant-se en detalls que després acostumant a tenir importància en la trama. D'altres vegades l'acció es precipita. Tot això fa que la lectura tingui, per a mi, pujades i baixades, moments més reflexius i d'altres més excitants.
Japó, i en concret Tokio, surt reflectit com si fos un personatge més i llegint la novel·la  podem apreciar els canvis que han hagut en aquets quasi trenta anys que van del moment en que passa la història fins els nostres dies. Petits detalls com el fet de que no era corrent tenir un ordinador a casa o que els telèfons mòbils no existien, cosa que podria condicionar un munt d'històries, com alguns passatges d'aquest llibre. Son canvis que han anat creixent amb la nostra generació i que si no ens parem a pensar ens passen desapercebuts. Però de això no en parla directament el llibre, son efectes col·laterals.

Llibre per degustar amb paciència, deixant-se portar a un mon en que realitat i ficció és donen la ma.


Ah! Me'n oblidava de la importància de la música en tota l'obra. Aquí un vídeo d'una de les peces que també juguen un paper important en la història.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada