24

Mini Relat

  24

- I tu, què hi fas aquí? Ets nova.

- Sóc una rosa, que no ho veus?

- Ja, però no ets al jardí. Això és un gerro.

- Ja ho sé. M'escau? Crec que estic molt guapa!

- Bé, sí, suposo. Però crec que al jardí feu més goig.

- Que sabràs tu. No veus que aquí sóc el centre d'atenció!

- Això és veritat. Ets l'única rosa d'aquesta estança. Per cert, avui és vint-i-quatre?

- Sí.

- Clar, no me'n recordava. Com passa el temps. Tants anys, un darrere l'altre.

- Passarà per a tu. Jo sóc jove i bonica. Ahir tothom es barallava per mi. Bé, i per les meves companyes. Per cert, on deuen ser?

- En un gerro, segur. Passa sempre.

- Som roses, som boniques, quin mal hi ha en estar en un gerro i que tothom et miri?

- De mal, cap; m'agrada veure't aquí. Però...

- Però què?

- Bé, no et vull amoïnar.

- Perquè? Digues!

- De veritat no n'ets conscient?

- De què?

- Del que passarà. Bé del que t'està passant.

- Què vols dir? Parla si et plau!

- Avui estàs bé. Preciosa, bonica, amb aquestes gotes que et regalimen i que et fan ser... espectacular. Demà encara estaràs més oberta i maca però... de debò que et trobes bé? No estàs una mica cansada?

- No, estic molt bé. Bé, després del tràfec d'ahir és normal que estigui cansada.

- No, això només és el començament del final.

- Què?

- Mira. Fa molts, molts anys també vaig arribar a aquesta casa un dia vint-i-tres. Il·lusionat. Acabat de sortit de la impremta. Encara feia olor de tinta i excitat perquè només d’arribar a la llibreria em van agafar i em van dur cap aquí, amb cops, empentes i tot el que puguis imaginar. De veritat, semblava que era l’únic dia del món en què es podia comprar un llibre, o una rosa. Oh, sí! És molt maco. Una invasió d'amor i de cultura concentrada en un sol dia... però tal qual vaig arribar i després d’estar un parell de dies damunt d'aquella taula, em varen posar aquí al prestatge. I aquí m'he quedat.

- I no t'han agafat mai.

- Mai. Bé, si, una vegada però...

- Però què?

- Em varen fer servir per aplanar una fotografia que s'havia arrugat. Jo i uns altres, els més gruixuts de la llibreria, l'un damunt de l'altre durant dos dies. Després, a la prestatgeria. Ningú no m'ha obert. Ningú no m'ha fullejat. Totes les paraules que tinc dins meu estan noves, per estrenar! És la maledicció del 24.

- És terrible. I a mi, què em passarà?

- Bé, tu seguiràs el teu cicle. Has nascut, ets viva i... Bé, et transformaràs.

- M'agrada estar amb tu. No voldria... transformar-me i deixar-te sol.

- Sembla que és el meu destí. A mi també m'agrada la teva companyia.

Al cap d'uns dies unes mans agafen la rosa pansida i busquen un llibre, l'obren i hi dipositen la flor a dins. Un bonic punt de llibre. Per sempre.