L'objectiu discret
Rere la porta
El instant en que amb dubtes fem el pas i atansem la ma. Volem picar però un cert neguit ens envaeix. Què ens espera? Al cap i a la fi, rera una porta comença, d'una manera o un altre, una història. Un cop truquem res tornarà a ser igual, per a bé o per a mal.
La ma espera ordres. El cervell les dona però el cor dubte. Uns segons i tot canviarà.
Inquietante.
ResponEliminaPor cierto la música genial. ¿Sabes que las dos únicas cosas que me llevaría a una isla desierta, serían mi colección de discos de Bob Dylan y mi vitrocerámica.
Se nota que no tienes thermomix, Kiko!
Elimina