Mini Relat
Bona nit
Fatigat per el dia dur de feina entra a poc a poc a la habitació, delicadament, sense quasi fer soroll. No vol despertar a la seva parella que en aparença dorm plàcidament.
Un cop es posa el pijama entra al llit alçant el llençol com si fos una ploma; es podria dir que ni l'aire es mou al voltant dels seus delicats gestos. No gosa pertorbar amb cap soroll la pau i l'harmonia que regna al seu dormitori, a la seva casa, a la seva ciutat.
-Tot bé?- pregunta una veu endormiscada des de el seu costat del llit.
-Oh, perdona, perdona, t'he despertat.. jo... no volia.
-No et preocupis amor meu, tu mai molestes. És més, m'agrada saber que has arribat. És l'únic moment que podem xerrar sols. Tot bé a la feina?
-Si.- La conversa, en veu tan baixa que ni els peus dels interlocutors la podrien sentir, esdevé com un ball de paraules flotant de boca en boca.
-Et noto amoïnat... Ha passat res de greu?
-No, no... Ja saps , coses de feina.
-Explica'm que t'amoïna. Els companys?
-Be, ja saps, diferència de criteris. Uns diuen que soc massa tou i d'altres que pot ser em passo. Mai s'encerta.
-Però la producció surt, no?
-Si, si.
-I esteu assolint els objectius, no?
-Doncs estigues content amb el que fas. Que diguin el que vulguin!
-Shhhs, no cridis, ja saps que no m'agrada el soroll - diu en un retret divertit, sense cap agressivitat, que sona igual de delicat i que fa tornar la conversa als límits de la oïda humana.
- Doncs si, els objectius estan acomplerts, i demà encara més.
-Així m'agrada. Ferm però respectuós amb els demés. Tant de bo tothom fos com tu.
-M'estimes molt, oi?
-Clar!, jo i tothom!. Bona nit i descansa tranquil. tot sortirà bé.
Agafa el diari un cop la seva parella es gira i fa una darrera ullada abans de apagar el llum.
-Bona nit-diu.
El dormitori queda amb la mateixa pau que quant ell va entrar.
L'endemà torna a la feina. És dirigint polític d'un país, gran, petit, d'una religió o d'un altre, d'una ètnia o de la seva rival. Tan se val. El cas és que torna a ordenar que es llencin míssils contra els seus enemics, atacs a les seves poblacions o qualsevol acte bàrbar. Tot s'hi val en nom de qualsevol cosa. Qui paga el preu? Dades que llegim als diaris que tenen les seves històries; dades de persones mortes, ferides, sense casa ni destí; dades que tenen nom i cognom. Un recull de dades al diari que llegirà abans de dir bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada