Molt més que Campanes i Tubs

Minutos musicales

Tubular Bells
Mike Oldfield

Quaranta anys fa ja que Mike Oldfield va escriure aquesta peça. 
Contràriament al que es pensa no va ser escrita per a cap pel·licula i el fet de que aparegui a al banda sonora de El Exorcista va ser circumstancial. Però tot i així els primers compassos han definit i marcat moltes de les bandes sonores de cintes de terror, amb l'obstinato d'un piano com a eix central. Això és un preàmbul obligat a l'hora de parlar del Tubular i que als fans no els hi fa gaire gràcia.

Però Tubular Bells va ser molt més que això i és una pena que s'hagi desvirtuat amb el temps i no es respecti tal i com es mereix l'obra, pionera en la manera de barrejar instruments, clàssics, tradicionals i moderns. La fusió d'estils sense caure en pedaços enganxats és un dels seu mèrits. 
Per a qui només conegui els compassos inicials i l'hi agradi la música que no dubti en deixar-se emportar per tota l'obra. És un viatge amb passatges variats i el color dels instruments brilla en tot moment. Guitarres, baixos i demés fan que sigui tancar els ulls i transportar-te a ritme de la música, creant històries per a cada part, imaginant i gaudint de tots els detalls. Així és la música de Oldfield, criticat per molts i idolatrat per altres. Podria explicar moltes coses al voltant d'aquestes músiques però ho deixaré per un altre dia. O no.

Aquí podem escolar la primera vegada que es va tocar en directe, amb músics de luxe de la època. Només és la primera part. La segona, més pastoral l'haureu de buscar en altres versions. La re-interpretació dels seus temes, amb diferents arranjaments segons la època és també una constant en la obra de Oldfield, difícil de tocar en directe.

Sempre torno a Oldfield en un moment o altre. De fet sempre m'he definit com un Tubular Nen. Les músiques escoltades en la joventut et marquen per a tota la vida i pot ser desvirtuen el seu valor reial. Però tots tenim la esperança de que algú més les comparteixi.