Article
El carrer dels Tallers
A Barcelona hi ha un dels millors carrers del mon: El carrer dels Tallers, carrer Tallers per a tothom qui el coneix i l'ha trepitjat.
Viatjant en el temps recordo un carrer més brut que el d'ara.
Què hi havia en aquest indret?
Per a començar ens trobàvem Discos Castelló. Avui en dia amb les noves tecnologies no podem arribar a copsar el que suposava per els amants de la música anar a la botiga de discos i deixar-te obnubilar per el seu aparador. En un primer moment per a mi, amb un taulell i uns venedors que et portaven el que els hi demanaves:
- Vull un disc que te aquella cançó que fa: li, li, li, ta, ta, ta.
I te'l trobaven!
Després la botiga va canviar i era un plaer remenar per els seus prestatges en busca de aquell disc mític del que havies sentit a parlar i sabies que estalviant una mica el proper mes el podries comprar. Després Castelló va obrir més botigues, especialitzades i altres s'hi varen afegir. Un mon en un carrer per els que estimàvem la música.
A la Plaça Castella, travessada per el carrer Tallers hi varen passar la meva infància i la meva adolescència. En podria parlar sense parar.
El bar El Sol treia el cap per a rebre la part més tancada de Tallers i la imponent sortida dels tallers de La Vanguardia, com un moll de càrrega on sortien els diaris del dia següent.
Botigues, bars, els futbolins i per fi, una mica més amunt de la meitat el meu lloc favorit que recordo com a màgic:
La botiga de llibre antic i quadres del meu amic Sergi. Un paradís. No la part del davant, que també, si no la del darrere. Antiguitats i coses d'un mon anterior al meu que feien que semblés que entressis en un conte. Cada objecte era una història per explicar.
Alguna cosa havia de tenir perquè a la meva memòria dorm com un record plàcid i agradable. Quan vaig llegir La Ombra del Vent de Carlos Ruiz Zafón vaig visualitzar la llibreria.
El carrer continuava per abocar-se a la Rambla, jo no veia el Boadas, cocteleria de renom, si no que era la porta als grans quioscs on els còmics, tebeos en aquella època, m'esperaven per a gaudir de les seves portades.
Entre I jo més y El carrer dels Tallers, creo que te estás poniendo demasiado nostálgico. Mírate este vídeo en youtube a ver si se te pasa. http://www.youtube.com/watch?v=mrAgjBP79Qs
ResponEliminaAi Kiket, debe ser la edad. Pero no creo que se deba renunciar a la nostalgia.
EliminaPues yo estoy de acuerdo contigo hasta la última coma, viejo amigo (de hecho, el más "viejo" de todos). guro
EliminaCualquier tiempo pasado no fue mejor... fue... diferente. Seguro que siendo como somos ahora no nos encajaría tanto la realidad de aquellos años. Pero en aquel tiempo, fue genial.
Es la primera vez que la palabra viejo me sienta bien!
Elimina