Translate

divendres, 12 d’abril del 2013

Jo Confesso


Llibres

Jo Confesso
Jaume Cabré

De la mateixa manera que quant entres en una església, una mesquita, una sinagoga o al mateix camp del Barça blasfèmia! i t'intimida l'entorn. el silenci no al camp del Barça, és clar i el respecte per els demés el símil del camp del Barça no hi lliga rés parlar d'aquest llibre imposa per a un simple lector quina frase més mal construïda i és un obstacle.  
M'explicaré millor rei perquè fins ara no vas gaire bé: Aquesta novel·la o novel·les, o històries, o vides, o morts, no te'n oblidis ens explica en les més de nou-centes pàgines la història de ... 
Què passa? No puc No pots què? No puc parlar del llibre Perquè? Em sobrepassa. No és un llibre normal Perquè, que no explica una història? Si... i no. És una, però son moltes, però és la mateixa, però va i ve. I què te això d'especial? moltes ho han fet, ho fan i ho faran. Però no com aquesta. No. És impressionant. Impressionant i un repte, per el lector un rollo vaja no, no, de cap manera! Aquí hi ha el que em fascina del llibre! La història d'un violí, és el camí per desenvolupar una saga al voltant del protagonista, la seva família i el seu entorn. En un mon culte on impera el respecte per el coneixement l'autor introdueix històries paral·leles que entren i surten de la mateixa manera que ho faria una lent que enfoca i desenfoca. Juga a barrejar els diàlegs d'una manera magistral. I si entres en aquest joc no deu ser fàcil no fas més que esperar en quin moment l'autor et driblarà ja estem amb el futbol un altre vegada! i et farà pensar. Aquest llibre et fa sentir viu. Casi es podria dir que ets al cap del protagonista o que ets dins del llibre. Vols dir? Bé, això és el que em passava a mi. 
A més a més els temes que passen al voltant son molt interessants: la maldat, el gust per la música, els nostres propis reptes (el que volem ser, el que voldriem ser, el que volen que siguem) la traïció, la vellesa, la bellesa ... para, para que ho explicaràs tot no, impossible. Per això no vull fer la crítica del llibre. No em veig en cor. I ara és un d'aquells llibres que trobes a faltar, que deixen empremta.
Quin tiu més pesat, si no en saps no t'hi posis



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada