Concerts
Sílvia Pérez Cruz
Auditori de Sant Cugat 09 de març de 2013
Raül Fernandez Refree, guitarra
espanyola, guitarra acústica,
banjo, ukelele, guitarra de dotze
cordes i guitarra de joguina
Mario Mas, guitarra espanyola,
guitarra acústica, llaüt espanyol
Miquel Àngel Cordero, contrabaix
Joan Antoni Pich, cel·lo
Ahir a la nit vaig tenir la oportunitat de veure a La Sílvia Pérez Cruz per primer cop en concert i encara no m'he recuperat del xoc. Dins de la gira de presentació del seu disc 11 de novembre, amb una banda de curiosa composició, cel·lo, contrabaix i dues guitarres que envolten a la cantant d'un so i uns arranjaments arriscats, difícils, elaborats i de una execució precisa i perfecta.
La veu de Sílvia t'atrapa des de el primer moment en que a capel·la comença a cantar. Crec que he sentit poques vegades fer unes notes tan llargues i tan ben interpretades. Cada síl·laba es pot assaborir, amb pujades, baixades i inflexions impossibles. El sentiment predomina en la seva interpretació.
En quant al repertori, predominen estils hispanoamericans, amb arrels de bolero, tocs brasilers, portuguesos, aflamencats fins a arribar a les havaneres. Tot això passat per l'estil propi de la cantant que li dona una coherència perfecta.
No se si estem davant el naixement (ja consolidat, per el meu gust) d'un nou punt de referència en la nostra música, a l'alçada de la gran Maria del Mar Bonet, tot i que una mira més al Mediterrani i l'altre cap a l'Atlàntic; la comparació és inevitable per la qualitat de la veu, la investigació en el seu repertori, la seva manera de composar, tan personal, i una manera de cantar única. Hem vaig sentir enganxat a la cadira des de la primera nota en que s'em va posar la pell de gallina.
Fotos de la actuació a Sant Cugat
http://www.flickr.com/photos/teatreauditorisantcugat/8543584959/
Molt bonic. Senzill i perfecte. M'agrada i m'impressiona quan la gent fa tant bé allò que li agrada fer.
ResponEliminaFelicitats per poder-hi ser.
Va ser un luxe, de veritat.
ResponElimina