La última noche en Tremore Beach

Llibres

La última noche en Tremore Beach
Mikel Santiago

Ho reconec, hi he caigut de ple víctima d'una bona campanya de publicitat: comparacions amb Stephen King, Jöel Dicker... intriga, gran novetat, se'n parlarà... bé, tenia bona pinta. Si no mireu el Book Trailer.

El cas és que vaig començar a llegir i... Bé, per on començo? Per dir que la trama dibuixa una situació entre intriga i un toc sobrenatural feta amb tots els estereotips dels dos generes? Amb uns personatges que hem vist en mil i una pel·lícules o novel·les, plans, afectats, amb els soliloquis del protagonista per demostrar tot el que sent per dintre és terrible, amb capítols que, per el meu gust, no aporten res a la trama? 

Buf, ja se que sembla tot molt terrible. Tot depèn del que es busqui en la lectura. De fet el llibre em recorda aquells telefilms que quan era petit en deien Estrenos TV, que en una tarda tonta de diumenge, tirat a sofà i sense ganes de fer res trobes fent zaping i et quedes enganxat: una trama, copiada de mil i una històries anteriors, uns personatges de tota la vida (sempre hi ha d'haver un divorci o algú al que se l'hi ha mort la parella, amb fills per el mig?) Ho agafes, ho barreges amb alguna cosa sobrenatural o algun misteri provinent de la Edat Mitiga (en aquest cas per sort no n'hi ha d'aquest últims) i vas fent.

Què tenim en aquest llibre? Un divorciat, músic d'èxit en fase creativa cero (pobre, quin drama), una casa (per descomptat amb passat que no coneixem), turmentes (home!, si no hi han turmentes no hi ha el clima necessari per el misteri!) una noia amb secrets, un... No cal seguir. No crec que en falti cap. Pot ser una música amb un obstinato de piano  Aquesta ja hi quedaria bé, però ja es va fer servir i recordo que estic parlant d'un llibre.

A tot això el que em va sorprendre al cap d'unes pàgines és que hi havia repeticions de paraules en alguns paràgrafs, el corrector i l'editor no ho havien vist?  Vaig seguir llegint. El llibre és va desenvolupant i al final em vaig quedar pensant que ningú va editar el llibre, ni corregir, ni aconsellat al autor però si, als agraïments i son aquestes persones, amb el que encara em va deixar més parat. El ritme del llibre és bo, això si, no tot ha de ser dolent, encara que cap a la mitat i sobren moltes coses.

En resum, si no teniu res a llegir el podeu agafar, passa bé si no busqueu res més que desconnectar, si heu acabat un llibre feixuc i voleu alguna cosa lleugera.  Ara si en un llibre busqueu més contingut pot ser aquest no és el que toca. Ja em direu, espero que destrosseu la meva crítica, senyal que us ha agradat el llibre.

Per acabar un altre clàssic que també enganxa. Podeu escoltar tot el disc (molt recomanable) o a partir del minut 21,10, més adient amb el que passa al llibre.