Alégrame el día

Article

Alégrame el día

Aquest article pot semblar políticament incorrecte però espero que no se me malierpretri.

Hi ha dies en que vas al límit, la paciència te la virtut o defecte d'omplir-se sense avisar, unes vegades aguantes mes que d'altres i mai pots fer una mesura exacta de quan ha arribat a aquell punt sense retorn en que perds els estreps i carregues contra tot el que tens davant amb una irracionalitat primària que ens trasllada als inicis de la evolució, perdent el control i passant a comportar-nos com els animals que mai hem deixat de ser. Això és pot manifestar de moltes maneres, depenent de com és cada persona però seria estrany que en un moment o altre de la vida ens trobem amb alguna situació límit. Pot passar conduint, a la feina, al futbol, en una discussió o intentant que el teu fill faci alguna cosa que l'hi has repetit deu mil vegades i per ell és com si plogués. Es podria dir que en aquest casos la rauxa ens domina.

Però hi ha altres situacions o no és la paciència la que te el control de la situació si no el cervell calculador, el que espera el moment oportú: Saps que aquella persona t'està posant a proba i esperes a que doni l'últim pas per efectuar el teu tret de gràcia, per treure el teu as amagat o simplement perquè es desencadeni la catarsi que sacsegi tot d'una vegada.  Curiós el comportament humà.

Tot això em ve al cap al recordar l'escena del vídeo de capçalera, estret de la pel·lícula Impacto Súbito, amb Clint Eastwood reflectint el que he exposat en el segon exemple. Si, violència pot ser gratuita, però no deixa de ser un retrat del comportament abans descrit portat a l'extrem. De vegades necessitem que ens alegrin el dia, encara que això no sigui garantia d'èxit. 

Cuando la violéncia causa silencio es que estamos equivocados, diu la cançó Zombie de The Cramberries.