Toni Xuclà i Gemma Humet

Concerts

Toni Xucla i Gemma Humet
Àgora Sabadell, 11 d'octubre de 2013

On és el talent? On s'amaga? I ha alguna explicació física o matemàtica perquè unes persones puguin gaudir del privilegi de tenir un do i d'altres no? Hi haurà qui serà una persona dotada per alguna activitat manual, d'altres per l'estudi i algunes per fer tocar el cel als demés amb la seva manera d'expressar-se. 

Això ve relacionat amb el que vaig veure, i sentir, el passat divendres a l'Àgora de Sabadell. El Mestre Toni Xuclà i Gemma Humet presentaven en concert les cançons del disc homenatge a Espriu Amb música ho escoltaries potser millor, que aquest estiu va sortir al mercat amb motiu del any del centenari. El disc (encara no el teniu?) te dues parts, un cd amb el recull històric de poemes musicats per diversos autors fins ara, Ovidi Montllor Orquestra Plateria, Marina Rossell i molts més i una altre part amb noves peces fetes amb motiu del esdeveniment, produït per Toni Xuclà amb músiques seves i d'altres autors i un llistat de cantants variat.

Gemma Humet és una de les cantants que podem sentir al disc. I per sort també en directe! Una veu (quina veu!) dolça, d'afinació perfecte que et porta més enllà. Cantar bé és a l'abast d'uns quants privilegiats i dins d'aquest hi ha qui canta i prou (per desgràcia aquest acostumen a tenir èxit ja que son veus que entren dins d'uns estandars marcats per les industries amb unes determinades característiques fàcils de consumir per a qui no vol anar més enllà) i hi ha qui et fa posar els pels de punxa, que transmeten cada síl·laba que pronuncien, cada silenci que fan, i que, com he dit abans, et fan tocar el cel. En aquest sentit no cal mesurar aquest talent, arriba amb força a la pell. 

El concert és tranquil, amb el ritme pausat de les poesies d'Espriu, amb el toc mediterrani del Mestre Xuclà, amb harmonitzacions molt maques, que fan arribar el contingut del que l'autor dels versos va voler expressar en els seus escrits. Personalment em van venir ganes de fer d'espontani i agafar la guitarra que quedava lliure per tocar amb ells... Per el bé de tots no ho vaig fer. 

Espero que podem sentir més coses de la Humet i que trobi el camí per seguir fent-nos posar la gallina de piel.

Us deixo amb el vídeo oficial però si podeu aneu-los a veure en directe.