Wuthering Heights (Cumbres Borrascosas)

Llibres

Wuthering Heights (Cumbres Borrascosas) 
Emili Brontë

Remenant per You Tube vaig trobar una de les meves cançons favorites i vaig buscar la traducció. Kate Bush amb un vídeo en que només apareix ella com una espècie de fantasma ens recrea un dels personatges d'aquesta fantàstica novel·la de nom igual que la cantant: Catherine, o Katy. Això em va fer anar a la prestatgeria i posar-me a llegir aquesta impressionant narració. I la veritat és que encara no me'n he recuperat.

Cumbres Borrascosas (la vaig llegir en castellà) ens porta a la Anglaterra del mil vuit-cents  però no al Londres urbà i refinat si no a un entorn feréstec i rural mol allunyat a la visió que jo tenia. Una narració d'una elegància impressionant aconseguida per la senzillesa de les construccions gramaticals, la trama i la força dels personatges que et transporta i t'envolta fins al punt que no pots deixar de llegir. 

Cumbres borrascosas és el nom d'una finca que allunyada del poble i que te per inquilins el senyor de la casa, Heahtcliff de caràcter esquerp i altres persones que en un principi costa d'ubicar. L'arribada d'un nou llogater a un altre finca també propietat de Heahtcliff i el seu primer encontre ens obrirà les portes a la història dels residents de Cumbres i com van arribar a la situació actual. Amors i sobre tot odi i revenja son presents en un relat entre gòtic i noucentista.

M'ha cridat molt la atenció l'estil de vida, la relació entre amos i criats, diferent de les típiques de Arriba y Abajo, i el trist paper de la dona lligada per unes lleis donaven al home el dret a les herències cosa que de no acatar les deixava en la més absoluta misèria tot i lo injustes que podien ser algunes situacions. La autora, d'una manera molt elegant reivindica aquesta injustícia.

La veritat és que estic amb ganes de llegir un altre relat semblant però vull deixar passar un temps per a assaborir aquesta història de passions i odis tan brillant. En alguns moment penses en com es pot ser tan recaragolat per voler tan mal als demés encara que hagis de patir tu mateix. 

Us deixo amb el vídeo de la cançó que Kate Bush va dedicar al llibre, un dels més influents de la literatura anglesa. La veu de Kate és aguda i l'hi va com anell al dit a la història. És una cançó difícil de cantar (he sentit altres versions i cap està a la alçada)i d'una estructura harmònica molt interessant  que representa molt bé l'esperit del llibre.