Translate

dissabte, 24 d’agost del 2013

El Temor d'un Home Savi

Llibres




El Temor d'un Home Savi
Patrick Rothfuss

Normalment els excessos, encara que siguin de coses bones, s'acaben pagant.I aquest és el cas del llibre que m'ha ocupat més de mig estiu en llegint-lo. Més de mil pàgines amunt i avall que al final se m'han fet una mica pesades, i no tants sols en el sentit físic d'arrossegar el mamotret si no també en el sentit de la seva lectura, la veritat. en aquest casos es troba a faltar un dispositiu digital, per el pes i per poder canviar de lectura.

Però vaig perseverar fins al final perquè la història és la segona part d'una trilogia encara per acabar, que va començar amb l'aclamadissima obra de títol El Nom del Vent (no confondre amb L'Ombra del Vent).

És tracta de la història d'un personatge que viu refugiat com a humil amo d'una taverna però que te un passat ple d'aventures, convertint-se en una llegenda en un mon a cavall de Tolkien i d'altres derivats. La primera part de la trilogia és molt dinàmica i tot i les vuit centes pàgines passa molt bé. Hi ha ingredients de màgia (una part recorda a Harry Potter però per adults), espasa, una mica de Dickens, Tolkien (és clara la seva influència) i road movie medieval. I l'amor a la música és present en tota la història. Com podeu entendre el públic a qui va dirigit ha de tenir oberta la ment a la fantasia.

Dons, si a la primera part tot això funciona crec que a la segona hi sobren moltes pàgines. Cal entendre que el seu creador te un estil molt cuidat, mimant els detalls i intentant no deixar cap cosa per lligar. Però això fa que en moments es perdi l'interès, al menys per la meva part.

Crec que és clar el públic al qui va dirigit i no és gens difícil enganxar-se a la història però en el meu cas he estat pensant que tenia altres coses esperant-me i això és síntoma de que perdia l'interès de la història per moments. 









2 comentaris:

  1. Aunque la lectura de El nombre del viento, no la tengo muy reciente, (hace más de un año que lo leí)recuerdo que no me costó casi ningún esfuerzo. Me entretuvo, a pesar de que la fantasía no está dentro de mis lecturas preferidas.
    Por tu crítica no demasiada entusiasta, no sé si me atreveré con la segunda parte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueno, si te gustó la primera dale una oportunidad. La mía es solo una opinión. No me ha disgustado pero en algún pasaje la verdad es que me ha aburrido un poco. Por otro lado hay algunas cosas muy interesantes, como la descripción de un pueblo donde las guerreras son mayoritariamente mujeres y sus extrañas costumbres, lenguaje y más.

      Elimina