Cadells de Llop, Mazingers i Gotzillas

Cine

Pacific Rim
Guillermo del Toro

Això marxa. Des de que al meu fill l'hi agraden les pel·lícules d'acció estic en un núvol. 

Ahir va preferir anar a veure Pacific Rim a Els Barrufets 2 i les llàgrimes em queien d'emoció. I el millor és que dos dies abans Cadell de Llop, o Llobató, o Lobezno o Wolverine (que és com més m'agrada) va ser la escollida.

A veure, el meu frikisme em fa gaudir molt d'aquestes pel·lícules que el que volen és entretenir, sense més pretensions. Els bons son bons i els dolents dolents. Fàcil.

A la primera veiem un mon on Robots i Besties es barallen de cap a peus del film, sense ensucraments. Que s'han de matar bitxos? Pues ale, a por ellos. Amb un estil dinàmic, un guió molt ben portat amb aportacions ben curioses i ben acabades (els robots es piloten entre dues persones) Cine èpic, batalles colossals, mai millor dit, i un ritme àgil on tot està molt ben lligat. La veritat és que m'ho vaig passar pipa tot i que vaig quedar mig sord per el excés de volum, tot i que cal dir que el so és espectacular i forma part de la trama.

Segons Del Toro es va inspirar en Mazinger Z i Godzilla. A la xarxa hi han encesos debats sobre si també està influenciat per Transformers o Evangelion. Jo em quedo amb les dues primeres. Mazinger és molt Mazinger encara que al costat d'aquest robots i monstres no se si faria gaire feina.

Al Japó ens porta en Wolverine en la seva darrera aventura per el moment. Agafant com a base l'argument del còmic de mateix personatge, Honor, i que va escriure el gran Chris Claremont i dibuixar el no menys gran Frank Miller ens veiem en una història de Ninjas, Yakuzas i superherois amb lluites i demés però amb una mica més de contingut... intel·lectual? Be, no tant, però amb una dosi d'acció i de persecucions espectaculars com la del trailer de aquí al damunt . Per cert, al final ja ens preparen per a la propera de X Men que si no vaig errat està basada en un altre gran història, "Dias de Futuro Pasado" de Claremont i John Byrne.

Be, és estiu i no està gens malament deixar-se dur per aquestes aventures que passen en uns mons irreals i acaben quant els llums s'obren (i veus que el cine és buit, ja no hi va casi ningú i això sembla que cau en picat). Les altres, les aventures de veritat, corrupció, revoltes, contaminació etc no paren i no fan vacances,  i no tenim  superherois ni robots que ens puguin ajudar.