Mini Relat
Jonathan Yarder
Molts eren els trets diferencials que definien en Jonathan
Yarder apart d'aquella típica i nauseabunda olor que desprenia quan t'hi
acostaves i que tant encisava a les noies quan el tenien a prop, que provocaca
fins i tot desmais entre les més joves i hormonades.
Una d'aquestes particularitats era la seva manera de cuinar.
Mai ningú no havia experimentat tant en el món dels fogons com en Yarder. De
fet, instaurà l'estalvi d'oli des del moment en què va decidir aprofitar el
greix que queia de la campana de la cuina del seu restaurant per reutilitzar-lo
en els seus suculents fregits. Mai ningú no havia fet servir la rasqueta tan bé
per extreure l’última gota que quedava a les rajoles i escampar-la per la
planxa per fer les seves suculentes barbacoes. La gent es tornava boja i
frisava per poder imitar el seu estil, cosa que era impossible ja que el punt
final, únic i inimitable consistia en tirar unes mínimes gotes de greix que
treia directament del seu cabell, que espremia una mica sobre el plat en
qüestió.
En Yarder no només va destacar en el món de la cuina: el
bricolatge li deu molt gràcies a les seves tècniques d'aprofitament de diversos
elements sobrants del seu cos, sobretot de l’orella, i aplicar les seves
propietats per enganxar qualsevol tipus d'objecte. Yarder feia seva aquella
dita que diu que res es crea ni es destrueix, només es transforma, i ho
aplicava cada vegada que podia. Ingeniers de tot el món acudien a ell per
demanar-li consell. Les patents que va obtenir li donaren un bon coixí monetari
per no haver-se de preocupar per la subsistència i els reportatges que li varen
fer li van donar una reputació a nivell mundial. Qui no ha fet servir el Yarder
Wax Repar alguna vegada?
Què dir del món de la cosmètica? Avui en dia és normal fer
pudor a suor però abans del Yarder la gent volia aconseguir una personalitat
pròpia mitjançant perfums que el que feien era amagar tot allò que un porta
dins. I amb això en Yarder donà el cop d'efecte: Eau de Yarder elimina
qualsevol resta d'olor sintètica i torna la persona al seu estat natural, aquella
suor irresistible que féu que les ganes d'aparellar-se de la raça humana
tornessin a les seves arrels més profundes. Tanmateix la sel·lecció natural es
va veure afavorida i la mentida fou més difícil de produir-se ja que la
humanitat va tornar a fer servir el primitiu sentit de l'olfacte per
identificar les intencions dels congèneres.
Jonathan Yarder va morir d'èxit però deixà empremta a la
societat, que no es podria entendre actualment sense la seva existència.
Certament, un gran home, referent per a molts que ni tan sols n'han sentit a parlar. Gràcies Andreu per fer-nos-en memòria.
ResponEliminaMolts intentem seguir les seves passes però no és fàcil!
ResponEliminaLo he tenido que releer varias veces, incluso he buscado en google a éste personaje tan excesivo. El relato me parece bastante original y asqueroso a la vez, aunque me trae a la memoria una escena de Monstruos S.A, donde Sulley, después de ducharse se pone "olorante". También me ha hecho recordar (no sé si ha sido tu inspiración)a un compañero con apellido de topónimo de una región española.
ResponEliminaLa verdad es que no me inspiré en nadie ni recordaba la escecena de Monstruos S.A. pero es cierto que las dos cosas encajan, aunque Yarder parece más espabilado que cualquier personaje real.
ResponElimina