La entrevista

Mini relat
La Entrevista
En entrar a la cambra la va trobar esperant amb aquella elegància i sensualitat que desprenia a les seves pel·lícules o als reportatges fotogràfics que poblaven les revistes d'arreu del món: Sara MacGonahiu, el cos, la diva, la dona que tota dona admirava i que tot home voldria.

- Bona tarda. Si li sembla bé començarem- els ulls de la Sara el miraven fixament amb una fredor i una seguretat que feien que hagués de mesurar cada paraula; no li era nou contestar preguntes, per a ell en canvi era la part de la seva feina que menys l'hi agradava, no era bo en el contacte directe, era tímid i encara no se sentia segur, però el seu cap l'hi havia encarregat i sabia que era una oportunitat que no podia desaprofitar. Cara a cara amb una estrella de Hollywood! Què en pensarien els habitants del petit poble de l'estat de Wisconsin que el van veure créixer? El petit John O'Flaguerty ha travessat el país i està amb les estrelles del cinema!

- És vostè qui m'ha de fer l'entrevista?- digué la Sara de sobte, amb un petit moviment de boca, sense canviar l'expressió de la cara ni un mil·límetre. Això va fer que en John tornés a la realitat.

- Sí, podríem dir que sí.

- Podríem? Què no estem aquí per una entrevista?

- Be... si...- l'adrenalina va començar a treballar després de l'atac sobtat de pànic i va posar les coses en ordre. Era imprescindible recuperar el control de la situació perquè tot sortís correctament.-... D'això...senyora MacGonahiu...
- Digui'm Sara, encara sóc jove.
- Sar... Senyora MacGonahiu vostè és actriu, no?

- És això el que em vol preguntar?

- Be, és per situar-me.

- De veritat no sap qui sóc?

- Sí... veurà...

- Sí, sóc actriu. Una gran actriu. L'actriu més jove que va aconseguir un Òscar. L'actriu escollida més sexi del cinema de la darrera dècada. L'actriu amb el cos perfecte segons totes les revistes de moda. L'actriu amb els llavis més meravellosos segons tots els maquilladors. Segueixo?

- No, no cal... era per a començar i...

- La gent m'adora. La gent em fa petons pel carrer, m'envia flors. No podria viure sense ells. Jo sé que per a molts sóc el més important i no els puc defraudar.

- Ja però...

- Em miro al mirall i encara em trobo bonica. Em trobo perfecte. El meu cos i la meva cara són les meves eines. N'he de tenir cura. Sóc jove. Molt jove i ho vull continuar sent. 

- Be, però ara parlarem del que va passar amb la seva filla...

- La meva filla va ser un error de joventut. 

- No em referia a això...

- Tot i que finalment no va suposar cap entrebanc per a la meva carrera, al començament em vaig amoïnar. Imagini's, ella profanava el meu cos i el deformava. La meva eina es veia envaïda. Tot va sortir bé i només van ser uns mesos en què no em volien contractar però quan vaig tornar a ser jo i no una simple bossa plena i amb l'ajuda d'algun amic metge, vaig recuperar el que mai hauria d'haver perdut. 
- No em referia a això si no a...
- Després va ser més fàcil. Un cop fora no cregui que no l'estimava però em feia més nosa que servei per a la meva carrera i...
- Senyora MacGonahiu permeti'm que...
- No em digui de vostè, no sóc una vella. Digui'm Sara.
- No crec que sigui correcte.
- Per què? És que potser em veu gran? - La pregunta va sobtar en John.
- No, no és això, ho dic per la situació. Deixi'm continuar- En John volia reconduir la conversa, no podia ser que la Sara portés la iniciativa - No li pregunto pel naixement de la seva filla sinó...- va agafar aire- per la seva mort.
- Un accident - ni una llàgrima, ni un sospir. La mateixa posició serena i tranquil·la.
- Digui'm la veritat. Vostè sap que no va ser un accident. La varen trobar asseguda al costat de la seva filla. L'estatueta del premi al costat del crani d'ella i les seves mans plenes de sang! Vostè ens va trucar! Vostè la va matar! Per què ho va fer? només vull saber per què ho va fer!
- No m'agrada com està portant aquesta entrevista senyor O'Flaguerty.
- Senyora MacGonahiu això no és una entrevista, és un interrogatori! Per què va matar la seva filla?- El to de veu d'en John va pujar i va ressonar per tota l'estança. La Sara per primer cop es va moure de la cadira. 
-Em va dir que estava embarassada i que jo... seria àvia.