Llibres
Ensayo sobre la lucidez
José Saramago
Tenia una espina clavada amb José Saramago: dos cops que havia intentat llegir un llibre seu l'havia hagut de deixar. La explicació és senzilla, llegint al llit a la nit i amb l'esgotament del dia és difícil concentrar-se i la son es la que demana pas sense pietat, els ulls pesen i es tanquen.
La lectura de Saramago no és fàcil. És un estil que necessita una regularitat en la lectura, al menys en el meu cas. Integra els diàlegs en la narració d'una manera molt personal i això fa que un cop has agafat l'habit gaudeixis de la seva particular manera d'escriure. Això en quant al estil.
En quant el tema crec que avui en dia hauria de ser una lectura obligatòria. L'autor ens planteja des de un fet insòlit ocorregut en unes eleccions municipals que passa quan la gent perd la fe en la estructura política que els governa. La visió del polític és que la seva feina és imprescindible però amb el que veiem en el llibre, i en la vida real no cal ni dir-ho, queda clar que de vegades qui ens hauria de resoldre els problemes és qui més fa per crear-los.
Pot un societat viure sense líders? Què passa quant la democràcia entra en un bucle creada per ella mateixa? S'han de trencar les regles en aquell moment? La massa social sense ningú que suposadament vetlli per les normes tornarà a un estat salvatge i primari?
Tot això es planteja en aquest relat de política ficció que està relacionat amb Ensayo sobre la ceguera però que es pot llegir de manera independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada