Mini relat
Col·lisions en Full Duplex- Que bonic poder-nos trobar de tant en tant i xerrar- La cervesa cau dins del got des de l'ampolla com qui es llença d'un tobogan a una piscina, rebotant a les parets de vidre i aposentant-se finalment relaxada, fresca i escumosa a la base, preparada per anar a la gola en una calorosa tarda d'agost. L'Aimeric està content. És una persona a qui li agrada parlar.- Per cert, saps que he canviat de feina?
- Ah! - La cara de l'Eudald no sol expressar emocions.- Doncs el meu cunyat també va canviar i no li ha anat gaire bé. Però ja saps, és un cabra boja. Jo sempre l'hi dic, has de relaxar-te.
- Ara treballaré més lluny. Potser és un problema però...
- La meva germana també treballava aquí, però la varen traslladar i clar, compra un altre cotxe, els nens, l'horari... - la cantarella amb què acompanya la frase no convida a dir gran cosa més.
- És una empresa de material elèctric que...
- Osti, les elèctriques! Saps quant he hagut de pagar de llum aquest mes? - Exaltat, l'Eudald explica amb tots els ets i uts les seves trifurques amb les companyies de la llum. Quan acaba el relat un silenci comença a instal·lar-se a la taula de la terrassa del bar. La gent passeja i l'Aimeric diu:
- El meu petit ja llegeix, no te n'adones com passa el temps fins que...
- Doncs la meva neboda quan va aprendre a llegir va ser... no se... un descobriment, i mira que ho fa bé, bé, bé! Amb una gràcia...! - Una gavina volta cridant i l'Aimeric pensa en si a ella li interessa si el seu fill llegeix bé o no ja que l'Eudald no està gaire per la tasca.
L'Aimeric recorda els seus temps d'informàtic. Els mòdems eren el seu món. Els mòdems ajuden a les màquines a parlar. Ho poden fer de vàries maneres i sempre es respecten entre si. En algunes ocasions, per males configuracions, per avaries, es produeixen el que es diuen col·lisions i la comunicació no progressa. Que passa amb l'Eudald? Perquè té la sensació que no se l'escolta? Potser no rep la informació que l'Aimeric l'hi envia? O l'Aimeric l'envia malament, tallada, mal explicada? Per què mai aprofundeix en res del que l'Aimeric proposa i sempre ho porta al seu terreny?
- Tiu, no dius res - l'Eudald fa tornar l'Aimeric a la realitat- Estàvem xerrant la mar de bé i de sobte calles. Que no t'interessa el que t'estic explicant? Jo sempre t'escolto quan m'expliques coses.
- Noo, perdona, estava pensant: que bonic és poder-nos trobar de tant en tant i xerrar.
La gavina torna a cridar i al got no hi queda més que una mica d'escuma escampada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada