Persones

Mini relat
Persones

Estic llegint i no me'n adono que el tren està aturat a la estació més temps de l'habitual. La resta de gent que viatge tampoc. El senyor que dorm amb els braços estirats i el cap abaixat i penjant, amb la barbeta tocant li casi l'estèrnum; la noia dels auriculars i el mòbil; la senyora del e-book i tants d'altres tampoc sembla que estiguin amoïnats per el retard, sol passar. La rutina del matí no és veu alterada per aquest petit entrebanc.

-Preguem disculpin les molèsties. El tren farà parades més llargues de l'habitual perquè un incident a la estació de Montcada motivat per l'atropellament d'una persona a la via pot provocar incidències en el servei. 

Aixeco el cap i processo la informació que ha arribat gràcies a un sentit que fa guàrdia mentre els altres estan abstrets pendents de la història que m'explica el llibre que tinc entre les mans. Atropellament... d'una persona...

Evidentment qui ha estat atropellat és una persona però per els que anem dins del tren és només algú, i amb aquesta definició podem seguir llegint, seguir escoltant música o seguir dormitant ja que ens allunya l'individu del nostre entorn. Per els seu familiars i amics quan rebin la notícia és una persona degut a la proximitat i per a la resta de la societat passarà al grup de gent que mor atropellada per un tren. 

Persona, algú i gent. 
Tres conceptes similars i diferents a la vegada. Rebem noticies cada dia de gent que mor al mon. És igual la quantitat, és gent i la distància fa que ens afecti només en el moment en que ens n'assabentem. De vegades ens comenten que ha algú l'hi ha passat alguna cosa i això ens serveix per a parlar una estona o recordar-ho de tant en tant. En canvi quan passes a ser persona vol dir que la empremta que deixes al teu voltant és més profunda i transcendix del moment en concret en que succeeix l'esdeveniment.

Algú ha estat atropellat, gent que és llença a la via, persones que moren.

El tren engega. Abaixo el cap i continuo llegint.