tag:blogger.com,1999:blog-40027154893768467222024-03-05T17:43:38.054+01:00OMNES MIXTAEPensaments, música, teatre, llibres, cinema...tot barrejat.@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.comBlogger104125tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-53421499230815342192015-01-31T17:38:00.001+01:002015-01-31T17:38:36.339+01:00Bruno Mars & Mark Ronson<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Minutos Musicales</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/GbGX1Sx0gvo/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="http://www.youtube.com/embed/GbGX1Sx0gvo?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Bruno Mars & Mark Ronson</span></b><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Uptown Funk (Live on SNL)</b></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Només tres paraules: TEMAZO, TEMAZO, TEMAZO!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Si fos de ballar no pararia, però no és el cas. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ara si, buf!... guitarra funky a tope, un baix que no te'l acabes, ritme imparable i unes veus per flipar. No és un comentari gaire tècnic ni il·lustrat però s'apropa a les piles que em posa al sentir-lo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest Bruno cada dia em sorprèn amb una cançó que m'agrada! I el Mark Ronson no el coneixia. Aquí se'l pot veure tocant una cançó amb la gran Amy Winehouse (be, ella no surt però si canta).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/4HLY1NTe04M/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="http://www.youtube.com/embed/4HLY1NTe04M?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-12581935009169533362015-01-18T13:42:00.000+01:002015-01-18T13:42:07.560+01:00Sílvia Pérez Cruz i Raúl Fernandez Miró<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Concerts</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/raxwSiS5pvs?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernandez Miró</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Teatre Auditori Sant Cugat 17/01/2015</span></b><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Se'm fa difícil començar a escriure sobre Sílvia Pérez Cruz. No em veig capaç de transmetre la emoció que et porta en els seus concerts. Una intèrpret d'una alçada que se m'escapa per la seva tècnica i expressivitat.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb Raúl Fernandez Miró a les guitarres, amb uns arranjaments molt arriscats que reforcen plenament el missatge i una selecció de temes d'altres artistes van donar forma al disc Granada, el qual em vaig negar a escoltar prèviament (aguantat-me molt!) per poder gaudir una a una les cançons per primera vegada. I em va sortir perfecte la jugada. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Del concert em quedo amb la versió de<i> Mercè </i>de Maria del Mar Bonet i <i>Compañero (Elegía a Ramón Sijé)</i> rememorant a Enrique Morente en el poema de Miguel hernández. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fins a on pot arribar aquesta dona? NO ho se, crec que el seu afany explorador l'hi dona un gran recorregut. Tant pot cantar un bolero com fer un mix de Amy Winehouse amb Beyonce. Una veu que agafa un registre infinit, de notes greus a agudes, amb una potència o un matis fora de l'abast de qualsevol, amb un vellut que envolta no cada paraula, si no cada lletra. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Poc més m'atreveixo a dir.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/j7wD1lKOJBM?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div>
<br /></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-43241109208152409872015-01-04T22:42:00.001+01:002015-01-04T22:42:42.520+01:00Carlos Núñez <h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Concerts</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/T3Cod2llvuI?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Carlos Núñez</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Palau de la Música 30/12/2014</span></b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Encara m'estic recuperant de les emocions del concert que dins del Festival del Mil·lenni va oferir Carlos Núñez al Palau de la Música Catalana.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per on començo? </span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Podria dir que vaig tenir davant al mestre de la gaita i la flauta, amb un virtuosisme del que ja s'ha escrit molt però que no l'hi fa justícia perquè no és insultant, ni xulesc, ni aclaparador si no que és proper, íntim, encara que estigui tocant a una velocitat impossible o fent la melodia més senzilla i dolça que es pot escoltar.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Podria dir que porta una banda increïble: <a href="http://www.panchoalvarez.com/es/biografia/" target="_blank">Pancho </a></span><a href="http://www.panchoalvarez.com/es/biografia/" style="font-family: Verdana, sans-serif;" target="_blank">Álvarez</a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">, mestre dels instruments de corda, en aquest cas amb una única guitarra portant el pes harmònic del concert, amb uns acords magnífics, fent els baixos a l'hora (suposo que amb alguna mena de pedal o programació) i cantant quan fa falta, tot una referència dins de la música galega. Què dir de Xurxo Núñez, un percussionista simplement genial, capaç de fer un solo amb unes cloïsses, portar el ritme de qualsevol tipus de tema, fer acompanyaments harmònics amb un bodrhan o tocar amb una <a href="http://carlos%20n%C3%BA%C3%B1ez%20solo%20de%20jon%20pilatzke%20%26%20xurxo%20en%20el%20gran%20teatro%20de%20c%C3%B3rdoba%20%28i%29/" target="_blank">flight case</a> un solo(o amb una maleta Samsonite!) amb l'altre crack de la banda, <a href="http://stepcrew.com/jon-pilatzke" target="_blank">Jon Pilatzke</a>, violinista virtuós, ballarí, cantant i showman, que toca amb <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/The_Chieftains" target="_blank">The Chieftains</a>, grup de referència del folc irlandès amb qui Núñez es va donar a conèixer.</span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">També podria fer esment als convidats que porta a cada concert, desconeguts per la majoria i amb gran qualitat. Aquí va ser el cor </span><a href="http://muom.net/" style="font-family: Verdana, sans-serif;" target="_blank">MuOM</a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> qui va obrir el concert fent unes veus increïbles, molt originals. També va sortir una ballarina de la qual no he trobat el nom fent dansa irlandesa (ve el claqué d'aquest tipus de balls?); </span><a href="http://carlos%20nu%CC%81n%CC%83ez%20i%20la%20cobla%20improvisada%20al%20palau%20de%20la%20mu%CC%81sica%20-%20honres%20del%20contrapa%CC%80s/" style="font-family: Verdana, sans-serif;" target="_blank">La Cobla Improvisada</a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">, amb els seus sacs de gemecs, tambors i instruments de vent; el grup </span><a href="http://llumias.wordpress.com/" style="font-family: Verdana, sans-serif;" target="_blank">Llumia</a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> amb qui van barrejar El Noi de la Mare amb una cançó irlandesa o un impresionant grup de noies gaiteres tal i com es pot veure en el vídeo de l'inici. No només els fa compartir escenari, els hi dona la oportunitat de tocar en solitari i tocar també amb ells. És la simbiosi d'una persona que es capaç d'unir la música celta amb el flamenc, el clàssic (genial</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> versió del Bolero de Ravel), la música brasilera, catalana o el que es posi per davant. </span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però el que de veritat va ser màgic és com aquesta banda transmet el seu amor a la música i com toca per i amb el seu públic. Moments únics, cada concert diferent i una festa constant. Pots passar del moment més íntim a estar en una taverna irlandesa on una jam de músics i ballarins es deixen la pell i l'ànima. I l'any que ve tornen en la mateixa data! No us ho perdeu!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/mOY388dJ3XQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-47122415548358386522014-12-28T13:15:00.000+01:002014-12-28T13:21:29.764+01:00Ofrenda a la tormenta<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Llibres</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4FH_JCd1ESU9yMYcA8uEQ1xBUOpycIdYSLInuvWDCIJnug_tGSMdt0nYnq2uPdiSEZgXD60obvfNB4-SJN1LJS9rdjRo-zCZacvwG9Zf7KepX2E1Qg4YGV30oEzs5u5s-MMYnr4r4k3w/s1600/Ofrenda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4FH_JCd1ESU9yMYcA8uEQ1xBUOpycIdYSLInuvWDCIJnug_tGSMdt0nYnq2uPdiSEZgXD60obvfNB4-SJN1LJS9rdjRo-zCZacvwG9Zf7KepX2E1Qg4YGV30oEzs5u5s-MMYnr4r4k3w/s1600/Ofrenda.jpg" /></a></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><a href="http://ofrenda%20a%20la%20tormenta%20de%20dolores%20redondo%20-%20booktrailer/" target="_blank">Ofrenda a la tormenta</a></b></span><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dolores Redondo</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Bé. Ja està. S'ha acabat. El final de la trilogia del Baztán ha arribat a la seva fi. </span></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;">Es fa difícil de parlar del llibre sense desvetllar o donar pistes sobre la història que captiva des de la primera a la última línia i t'atrapa sense misericòrdia. També és difícil de parlar-ne ja que crec que està tot dita als diaris, televisió i xarxes socials. És el llibre de moda!Però no és una moda qualsevol basada en un bon màrqueting ni en una necessitat temporal i passatgera. S'ha guanyat a pols el dret a ser una saga amb continuïtat i pes dins de la novel·la negra actual.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;">Per recapitular i tornar a menjar-me les paraules de la meva primera crítica a </span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://omnesmixtae.blogspot.com.es/2014/01/legado-en-los-huesos.html" style="font-weight: bold;" target="_blank">Legado en los huesos</a><b>, </b>el primer llibre, on apuntava a que la autora deixava fronts oberts que no sabia si quedarien ben resolts, ja en el segon, </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://omnesmixtae.blogspot.com.es/2013/03/el-guardian-invisible.html" style="font-weight: bold;" target="_blank">El guardian invisible</a><b> ,</b>vaig rectificar perquè tot es desenvolupava amb una gran naturalitat, com part que és de una única trama i que aquí s'aboca a un final molt ben lligat. La narrativa d'aquesta autora és àgil, el que fa que la seva lectura sigui adictiva. Això és un mèrit ja que ho aconsegueix utilitzant un llenguatge molt estudiat, ben corregit, amb grans frases que sonen naturals. No estic parlant de gran literatura ja que els puristes pot ser se'm tirarien al damunt, si no de un treball molt ben fet, on es noten les hores de dedicació i correcció. </span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb els mateixos eixos que a les dues darreres parts trobem intriga, relacions humanes, de les bones i de les dolentes, un entorn que està present i forma part de la història, el Baztán, i el toc final dels misteris i llegendes que la autora barreja de manera magistral, amb una gran personalitat. Uns personatges potents encapçalats per Amaia Salazar, la policia foral que investiga amb el cap, el cor i la intuïció i que quan tanquem l'última pàgina del llibre (important llegir les notes del final) ja trobem a faltar.</span></div>
<br />
<span style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La història policial s'acaba però les portes son obertes per que un dia o un altre (tal como diu la autora) tinguem noves aventures d'aquesta policia, per que ens quedem amb ganes de més, i això és un magnífic senyal!</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per acabar música. Buscant que seria adient per aquest comentari m'he trobat amb una cançó que porta el títol Baztán. És del cantautor basc Mikel Laboa i crec que aporta un fons adient amb l'entorn de la novel·la. És del disc Bat Hiru, que segons Wikipedia està considerat el millor de música basca de tots els temps (l'acció del llibre passa a la part de Navarra on també es parla euskera). No he trobat versió subtitulada. Llàstima. </span></span><br />
<span style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/iLEu6gRkPJM?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<b><br /></b>
<b><br /></b></div>
<br />@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-42890136754674696522014-12-18T19:03:00.001+01:002014-12-18T19:03:08.170+01:00STAR WARS VII<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Cine</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/OMOVFvcNfvE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Star Wars VII</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">J.J. Abrams</span></b><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Què puc dir? No soc neutral, no tinc criteri. És sentir aquesta música i la <i>gallina piel </i>és automàtica<i>. </i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">J.J. Abrams em dona tota la confiança (esperem que no es deixi influir gaire per Disney -no vull imaginar-me més Jar Jar Binks, que per cert, te certa retirada a una política catalana) i compto els segons que queden per el final de 2015 que és la data prevista per la estrena.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I ara, només per a frikis un homenatge al mític John Williams, pare de la partitura original i de moltes altres. Les reconeixeu?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/lk5_OSsawz4/0.jpg"><param name="movie" value="https://youtube.googleapis.com/v/lk5_OSsawz4&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="https://youtube.googleapis.com/v/lk5_OSsawz4&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-79590713176745571212014-11-29T17:52:00.000+01:002014-11-29T17:52:19.214+01:00El Mapa del Caos<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Llibres</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioL7p00llG3hPPI4spgJAh5bZCpv6wrx1DFy4zWTymHP_skoNma4ob5H2mF3dWMyBhoDHMByAfneJAtu5NHT12aaeVm1lCX562mh2JSMtNP8nXagiXOFqWRmnAEIdFVurnG94TpKDZMoI/s1600/El+Mapa+del+Caos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioL7p00llG3hPPI4spgJAh5bZCpv6wrx1DFy4zWTymHP_skoNma4ob5H2mF3dWMyBhoDHMByAfneJAtu5NHT12aaeVm1lCX562mh2JSMtNP8nXagiXOFqWRmnAEIdFVurnG94TpKDZMoI/s1600/El+Mapa+del+Caos.jpg" /></a></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Mapa del Caos</span></b><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Félix J. Palma</b></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Acabo de baixar de El Mapa del Caos, la darrera novel·la de la Trilogia Victoriana de Félix J. Palma. I dic baixar perquè tinc la sensació d'haver pujat a una muntanya russa manipulada maquiavèl·licament on no veus ni el principi ni el final, on tot gira, va cap amunt i cap avall. El cert és que mai tens la sensació de perill perquè qui la governa sap perfectament on va i en quin moment ha de canviar de rumb, donar pausa, velocitat, acció i reflexió.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El llibre, com els altres dos, és un festival d'imaginació. Tot el que està a l'abast del autor es converteix en un eina al servei de la narració. Es serveix de qui inventa històries, els escriptors, i els converteix en els protagonistes: ja tenim girada la truita. </span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb un estil cuidat, gran vocabulari, frases treballades al màxim i amb un ritme imparable tot i la complexitat i girs que va donant la història viatgem a finals del segle XIX, època d'avançaments científics i canvis en els costums, on la ciència encara ha de conviure amb el que és desconegut i això dona lloc a falses veritats o directament enganys en la recerca del coneixement.</span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Recomano començar a llegir la Trilogia per el seu primer llibre: El Mapa del Tiempo, seguir per </span><a href="http://omnesmixtae.blogspot.com.es/2013/01/el-mapa-del-cielo.html" style="font-family: Verdana, sans-serif;" target="_blank">El Mapa del Cielo</a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> (cliqueu la ressenya</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> al bloc) i acabar amb el Mapa del Caos. Cada llibre parteix d'una obra de l'escriptor H.G. Wells, protagonista de les històries d'aquesta trilogia. El el primer es fa referència a La Màquina del Temps; La Guerra dels Mons motiva el segon llibre I L'Home Invisible te alguna cosa a veure en aquest tercer, on per alguns moments m'he recordat de La Lliga dels Homes Extraordinaris d'Alan Moore, un altre geni de la imaginació.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Deixeu-vos endur a un mon de fantasia, ciència, literatura. Què farà l'autor ara que ha acabat aquesta aventura? Seguirà amb els seus mons imaginaris o canviarà d'estil? Qui lo sa. Segur que no defraudarà.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per acabar recupero un disc que em porta grans records: cal seure per escolta-lo, amb una narració espectacular, tanquem els ulls i que voli la imaginació.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/xfQ4sZuh7pA?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-57264746793386145582014-11-20T19:17:00.000+01:002014-11-20T19:17:00.389+01:00Els Amics de les Arts<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Concert</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOalrvGjWp45WNYWSUFMvQaQ9Mvr_XqpOqeaoVU84KbPxa5gcQPpYXnAHkuXvsruc-o0jIlsKZEW2kzkJsnsVCETr9XbEEtWlpLfmjoMv0lXyE5Y85dsTpvxhVzy3GxNLLKjF4gNItV3o/s1600/Els+Amics+de+les+Arts.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOalrvGjWp45WNYWSUFMvQaQ9Mvr_XqpOqeaoVU84KbPxa5gcQPpYXnAHkuXvsruc-o0jIlsKZEW2kzkJsnsVCETr9XbEEtWlpLfmjoMv0lXyE5Y85dsTpvxhVzy3GxNLLKjF4gNItV3o/s1600/Els+Amics+de+les+Arts.jpg" height="145" width="320" /></a></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els Amics de les Arts</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La Farandula Sabadell 07/11/2014</span></b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Bones veus i bones cançons.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb això qualsevol grup de música hauria de tenir les portes obertes a qualsevol lloc per fer-se escoltar però, ni ha prou? Pot ser no, pot ser cal traspassar una frontera invisible i personal per a cada un dels oients per aconseguir connectar i fer d'aquell moment un instant únic per a recordar. La recepta? no la se. El que si em queda clar és que Els Amics de les Arts han aconseguit que per a molts els seus concerts siguin una espècie d'acte sacro-festiu, amb tots els seus moments, esperats e inesperats. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Crec que apart dels dos ingredients abans nomenats cal dir que mimen al seu públic: ells toquen perquè els que els escolten gaudeixin amb ells, siguin còmplices de les històries que expliquen i es sentin un Amic més. (<a href="http://amics%20de%20les%20arts%20-%20el%20codigo%20da%20vinci%20%28luz%20de%20gas%2001-02-10%29/" target="_blank">un exemple del joc que porten amb el públic</a>)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Cal dir que encara que no siguis un fan entregat pots gaudir d'un bon moment i recrear-te en les composicions, amb lletres molt treballades, amb el seu punt d'humor i poesia urbana. Bones descripcions de situacions que parteixen d'un punt que pot ser insòlit però que donen per a pensar. Tot això amb bons arranjaments, gran treball de veus i uns rols al escenari perfectament estudiats però d'un frescor que et fa sentir bé.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tenen un repertori que ja els hi permet triar, remenar i descartar cançons que pot ser voldries escoltar. Aconsegueixen una cosa molt difícil: presentar un disc nou i que no estiguis desitjant que passin al repertori antic, encara que també el voldries escoltar. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El so va estar bastant correcte cosa que és d'agrair. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquí en va una de les últimes.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/VV1QAQe5mqo?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-83876174484540849382014-11-07T19:18:00.000+01:002014-11-07T19:25:50.076+01:00Què escolto quan escolto música?<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Article</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFBCox5CB0OCAM_Rmelpy3zWbtvsfE3fHzfjuFDEUzg3RopCVGoZXGLvT50vSeV_pPpKgg_8rkS-Ut8DQNm01zp_8ObfWGfEeWegvw_a0HFKXX1rDr-TBcLZWse9QGzu6UMYMJ-gxtCZY/s1600/1-2013-08-31+20.10.33.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFBCox5CB0OCAM_Rmelpy3zWbtvsfE3fHzfjuFDEUzg3RopCVGoZXGLvT50vSeV_pPpKgg_8rkS-Ut8DQNm01zp_8ObfWGfEeWegvw_a0HFKXX1rDr-TBcLZWse9QGzu6UMYMJ-gxtCZY/s1600/1-2013-08-31+20.10.33.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Què escolto quan escolto música?</span></b><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>-¿Que es música? Música es el arte de combinar los sonidos y los tiempos.</i></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-style: italic;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta és la frase que em deia un dels meus primers professors de guitarra. Des de un punt de vista definitori no hi ha res a discutir Però, és per això que durant tota la història de la humanitat la música ha estat present? Què fa que qui més qui menys ha sentit la necessitat de cantussejar alguna melodia, amb millor o pitjor fortuna, sigui de manera conscient o inconscient? </span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Qualsevol cultura ha desenvolupat la seva música i aquesta, la música, ha passat ha formar part del centre de la vida social, acompanyant els millors i els pitjors moments: casaments, enterraments, guerres, paus, festes, execucions... Podem buscar i buscar que trobarem la música adient per a cada ocasió. El nostre cervell l'hi ofereix un lloc on acomodar-se i escoltant una melodia podem recordar un fet, una sensació, una alegria o una tristesa.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tants caps, tants barrets diu la dita i al voltant de la música aquest fet és una veritat absoluta. Quants cops, inconscient de mi, he fet escoltar a algú la música que a <i>mi</i> m'agrada i he trobat el rebuig o el que és pitjor, la indiferència de la meva pobre víctima. Al revés l'efecte és inversament proporcional i no hi res pitjor que em facin escoltar una música que en aquell moment, i pot ser en cap altre, em ve de gust escoltar: una barrera invisible s'interposa i distorsiona qualsevol predisposició a que m'agradi. De fet un dels meus pitjors malsons és que estic treballant a un centre comercial on sonen nadales sense parar, tremolo i m'angoixo només de pensar-hi.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jo gaudeixo de la música de cap a peus de la peça. No entenc quan algú diu: que no comença? quan hi ha una introducció instrumental. Una cançó comença a la primera nota i acaba a l'últim silenci. No només és important la melodia principal, que és amb el que primer ens quedem; cada instrument està posat per alguna cosa i compleix la seva funció. Una bona peça la pots gaudir de mil maneres diferents deixant emportar-te per el ritme de la percussió, l'acompanyament d'un instrument, el joc de veus, la línia de baix que sona al compàs de la bateria o els detalls de la producció junt amb la complexitat d'uns arranjaments. Tot te un sentit amb millor o pitjor gràcia, en qualsevol estil, des de una peça de Vivaldi a la Macarena.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">HI ha qui l'i agrada la música per ballar, altres gaudeixen de la lletra, del ritme; tot hi te cabuda, senzill o complex, màquines que toquen o un paio amb uns pots de pintura fent ritmes increïbles, orquestres simfòniques o un cantautor amb guitarra i cadira. Música, música, música, sempre música.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per acabar dues referències:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'imprescindible article que el Mestre Trebor va fer al seu bloc: <a href="http://silesombresushemofes.blogspot.com.es/2014/09/del-primer-dia-de-classe.html" target="_blank">Del Primer Dia de Classe</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per no contradir-me no vull obligar a ningú a escoltar la música que a mi m'agrada o sigui que, només si voleu aquí teniu un exemple del que per a mi és bona música, per escoltar i escoltar, arranjaments, ritme i una veu única: la gran Diva brasilera Marisa Monte: </span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/4b6L4tRMgZg?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<div>
<br /></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-24997177635856355822014-10-26T20:08:00.000+01:002014-10-26T20:08:00.433+01:00De qué hablo cuando hablo de correr<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Llibres</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinnmjqcLESMgmNbCRnbS6MrVL3zLdF3W0QJZvx17tv9-HPQbLGPLQRygczhZdoiHCrd64YcCFAkm5SoPPploqm7hUno28gWETFHxyanEyJxXKLlFbD2gp5ZifVA4h8Mm60VeWpPsfifk4/s1600/De+que+hablo+cunado+hablo+de+correr.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinnmjqcLESMgmNbCRnbS6MrVL3zLdF3W0QJZvx17tv9-HPQbLGPLQRygczhZdoiHCrd64YcCFAkm5SoPPploqm7hUno28gWETFHxyanEyJxXKLlFbD2gp5ZifVA4h8Mm60VeWpPsfifk4/s1600/De+que+hablo+cunado+hablo+de+correr.jpg" /></a></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>De qué hablo cuando hablo de correr</b></span><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Haruki Murakami</span></b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una samarreta, uns pantalons i unes bambes. Pots afegir el que vulguis però en essència és l'equipament bàsic per sortir a córrer. I ja està? No. Tot això és pur artifici si no hi afegim disciplina, constància i un cert talent innat per donar una passa rere l'altre sense caure.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Haruki Murakami ens apropa en aquest llibre dos mons que podrien ser antagònics, un estàtic i l'altre dinàmic: escriure i córrer. Ell practica les dues coses i en parla amb passió, no se'n pot estar de fer cap de les dues. Si per motius de feina, viatges, conferències, presentacions de llibres, etc, es veu alterat el seu ritme de treball i de esport comença a sentir que l'hi falta alguna cosa i busca un forat qualsevol en la seva agenda per poder sortir a córrer, això l'allibera una mica de la seva deshubicació. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En què pensa quan corre? En tot i res, repassa la feina, mira el seu entorn, escolta música o deixa la ment en blanc i no pensa en res. Tots els corredores fan el mateix? Pot ser. Cada un és un mon però segur que la teràpia de córrer porta a alguna cosa més que el pur exercici i superació. És un moment per a un mateix i tal com explica l'escriptor no només mous les cames si no que el cervell treballa d'una manera diferent, ja que en molts casos ajuda a la màxima concentració. No vull referir-me a un misticisme barat, cada persona inverteix el temps lliure com vol i com pot, només ho comento perquè la part que no es veu hi és. Per a Murakami el rigor i planificació d'una cursa és el mateix que fa servir a l'hora de treballar.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Encara que no us agradi córrer el llibre és molt recomanable per a tothom, sobre tot per els seguidors de l'autor, que ens explica com és el seu dia a dia. També als corredors els agradarà sentir les experiències en les que segur que s'hi veuran reflectits i al públic en general que gaudeix de la bona literatura.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I per acabar la gran Kate Bush amb David Gilmore que ens parlen de pujar corrent una muntanya, fictícia però que s'adiu molt amb l'esperit de superació dels corredors i de qualsevol persona inquieta.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/mbxYXfSibiM?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-59540282308894835362014-10-15T19:08:00.003+02:002014-10-15T19:08:55.188+02:00Guitarres i veus<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Minutos Musicales</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/q_WgX-6DdAU/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="https://youtube.googleapis.com/v/q_WgX-6DdAU&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="https://youtube.googleapis.com/v/q_WgX-6DdAU&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Guitarres i veus</span></b><br />
<b><br /></b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Bob Dylan, Travelling Wilburys i amics</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No calen artificis. Unes guitarres, bones veus i a tocar. Sembla fàcil.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A mi m'encanta.</span><br />
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(Vaaaleee, era una excusa per escoltar a George Harrison, ja ho se)</span></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-45260402891255479362014-10-11T17:19:00.000+02:002014-10-11T17:27:07.661+02:00La última noche en Tremore Beach<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Llibres</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_OOhGyRl_vTuVXXI5LP8fKLeAVwnAdfCr8GXTlzH-LW36jdLqH_jipxOYxws6FyNN8FjQAw1TDgufthj8GTKPxJ7i4aIxqNxQA1z_e-lvD4Os5XcbRl_GS0NNXhBgige4Md9tmxC_BSU/s1600/La+%C3%BAltima+noche+en+Tremore+Beach+-+Mikel+Santiago.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_OOhGyRl_vTuVXXI5LP8fKLeAVwnAdfCr8GXTlzH-LW36jdLqH_jipxOYxws6FyNN8FjQAw1TDgufthj8GTKPxJ7i4aIxqNxQA1z_e-lvD4Os5XcbRl_GS0NNXhBgige4Md9tmxC_BSU/s1600/La+%C3%BAltima+noche+en+Tremore+Beach+-+Mikel+Santiago.jpg" height="320" width="212" /></a></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La última noche en Tremore Beach</b></span><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mikel Santiago</span></b><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ho reconec, hi he caigut de ple víctima d'una bona campanya de publicitat: comparacions amb Stephen King, Jöel Dicker... intriga, gran novetat, se'n parlarà... </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">bé, tenia bona pinta. Si no mireu el <a href="http://youtu.be/Hf0fYsHCa0U" target="_blank">Book Trailer</a>.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El cas és que vaig començar a llegir i... Bé, per on començo? Per dir que la trama dibuixa una situació entre intriga i un toc sobrenatural feta amb tots els estereotips dels dos generes? Amb uns personatges que hem vist en mil i una pel·lícules o novel·les, plans, afectats, amb els soliloquis del protagonista per demostrar tot el que sent per dintre és terrible, amb capítols que, per el meu gust, no aporten res a la trama? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Buf, ja se que sembla tot molt terrible. Tot depèn del que es busqui en la lectura. De fet el llibre em recorda aquells telefilms que quan era petit en deien <i>Estrenos TV, </i>que en una tarda tonta de diumenge, tirat a sofà i sense ganes de fer res trobes fent zaping i et quedes enganxat: una trama, copiada de mil i una històries anteriors, uns personatges de tota la vida (sempre hi ha d'haver un divorci o algú al que se l'hi ha mort la parella, amb fills per el mig?) Ho agafes, ho barreges amb alguna cosa sobrenatural o algun misteri provinent de la Edat Mitiga (en aquest cas per sort no n'hi ha d'aquest últims) i vas fent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Què tenim en aquest llibre? Un divorciat, músic d'èxit en fase creativa cero (pobre, quin drama), una casa (per descomptat amb passat que no coneixem), turmentes (home!, si no hi han turmentes no hi ha el clima necessari per el misteri!) una noia amb secrets, un... No cal seguir. No crec que en falti cap. Pot ser una música amb un obstinato de piano <a href="http://youtu.be/p7VHRyQDMTM" target="_blank">Aquesta ja hi quedaria bé, però ja es va fer servir</a> i recordo que estic parlant d'un llibre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A tot això el que em va sorprendre al cap d'unes pàgines és que hi havia repeticions de paraules en alguns paràgrafs, el corrector i l'editor no ho havien vist? Vaig seguir llegint. El llibre és va desenvolupant i al final em vaig quedar pensant que ningú va editar el llibre, ni corregir, ni aconsellat al autor però si, als agraïments i son aquestes persones, amb el que encara em va deixar més parat. El ritme del llibre és bo, això si, no tot ha de ser dolent, encara que cap a la mitat i sobren moltes coses.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En resum, si no teniu res a llegir el podeu agafar, passa bé si no busqueu res més que desconnectar, si heu acabat un llibre feixuc i voleu alguna cosa lleugera. Ara si en un llibre busqueu més contingut pot ser aquest no és el que toca. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja em direu, espero que destrosseu la meva crítica, senyal que us ha agradat el llibre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per acabar un altre clàssic que també enganxa. Podeu escoltar tot el disc (molt recomanable) o a partir del minut 21,10, més adient amb el que passa al llibre.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/c4sJrz3NNDU?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-47073208952682326282014-09-24T21:55:00.000+02:002014-09-24T21:55:53.374+02:00Alégrame el día <h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Article</b></span><br />
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Alégrame el día</span></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/40Myx-irDIc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest article pot semblar políticament incorrecte però espero que no se me malierpretri.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hi ha dies en que vas al límit, la paciència te la virtut o defecte d'omplir-se sense avisar, unes vegades aguantes mes que d'altres i mai pots fer una mesura exacta de quan ha arribat a aquell punt sense retorn en que perds els estreps i carregues contra tot el que tens davant amb una irracionalitat primària que ens trasllada als inicis de la evolució, perdent el control i passant a comportar-nos com els animals que mai hem deixat de ser. Això és pot manifestar de moltes maneres, depenent de com és cada persona però seria estrany que en un moment o altre de la vida ens trobem amb alguna situació límit. Pot passar conduint, a la feina, al futbol, en una discussió o intentant que el teu fill faci alguna cosa que l'hi has repetit deu mil vegades i per ell és com si plogués. Es podria dir que en aquest casos la rauxa ens domina.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però hi ha altres situacions o no és la paciència la que te el control de la situació si no el cervell calculador, el que espera el moment oportú: Saps que aquella persona t'està posant a proba i esperes a que doni l'últim pas per efectuar el teu tret de gràcia, per treure el teu as amagat o simplement perquè es desencadeni la catarsi que sacsegi tot d'una vegada. Curiós el comportament humà.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot això em ve al cap al recordar l'escena del vídeo de capçalera, estret de la pel·lícula <i>Impacto Súbito</i>, amb Clint Eastwood reflectint el que he exposat en el segon exemple. Si, violència pot ser gratuita, però no deixa de ser un retrat del comportament abans descrit portat a l'extrem. De vegades necessitem que ens alegrin el dia, encara que això no sigui garantia d'èxit. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>Cuando la violéncia causa silencio es que estamos equivocados</i>, diu la cançó Zombie de The Cramberries. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/SCAHZy7jPK4?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-51047551030966357082014-09-20T12:52:00.000+02:002014-09-20T12:52:19.494+02:00La verdad sobre el caso Harry Quebert <h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Llibres</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic05iwUf4dnK7XYtsOPAq-UpXOnPxuLzDasb8Wz3nQN5PEctV5fUlGNMsijBMClB4g22wboA2Sydc6JKsnvTFstTNRZFbiunCFQUzI3x5pzx2zTF_S_NFku14RCBQfQqwWuD_5TxF4FrY/s1600/Harry+Quebert.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic05iwUf4dnK7XYtsOPAq-UpXOnPxuLzDasb8Wz3nQN5PEctV5fUlGNMsijBMClB4g22wboA2Sydc6JKsnvTFstTNRZFbiunCFQUzI3x5pzx2zTF_S_NFku14RCBQfQqwWuD_5TxF4FrY/s1600/Harry+Quebert.jpg" /></a></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La verdad sobre el caso Harry Quebert</span></b><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Jöel Dicker</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Què passa quan un autor que ha tingut un èxit amb la seva primera novel·la perd la creativitat? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La síndrome de la pàgina en blanc és l'inici d'aquesta història en que un escriptor novell, famós, però en un moment en que les idees no venen al seu cap decideix demanar consell al seu mestre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un relat de novel·la negra situat a Maine, on si no? Què tindrà aquest indret perquè escriptors tan diversos como John Irving, Stephen King, Caleb Carr, Breat Easton Ellis i d'altres l'escullin com escenari dels seus llibres? Cal dir que Jöel Dicker, l'autor, és suís i l'original està escrit en francès.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta història te tots els ingredients per enganxar: molt ben escrita, amb tots els punts ben lligats, uns personatges molt interessants i unes pujades i baixades que et desconcerten, et fan canviar de opinió sobre qui va ser el culpable dels fets que es descriuen. L'autor juga perfectament a despistar però d'una manera molt subtil, casi ni te'n adones i ja has canviat d'opinió.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un llibre molt recomanable, per a passar bona estona llegint; però és perillós perquè és dels que no pots deixar, vigileu si llegiu en transport públic. En aquest cas la paraula Best Seller és en el sentit positiu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per acabar una mica de música. Alguna cosa d'aquest llibre em fa recordar: Qui va matar Laura Palmer? Twin Peacks.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/srqIymNRVYc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-68382631486222775652014-09-13T20:04:00.000+02:002014-09-13T20:31:59.311+02:00SIA<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Minutos Musicales</b></span><br />
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">SIA</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Chandelier</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/2vjPBrBU-TM?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De vegades connecto amb alguna cançó actual que em crida la atenció i això em fa pensar que les meves orelles (o qui mana en aquests temes és el cervell?) no estan tancades i no rebutgen tot allò que és més nou per el fet de ser escoltat una i mil vegades per la força a les emissores de radio formula musical, els MacDonald's de la música (de tant en tant em ve de gust menjar-ne una).</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al buscar la cançó, amb una gran melodia i uns arranjaments que l'hi donen una gran majestuositat recolzant la magnifica interpretació vocal, m'he trobat amb un vídeo simple però efectiu: Una nena ballant, amb tràvelings llargs i una gestualitat inquietant. Mereix la pena veure'l fins el final, ben asseguts, el volum un pel alt i no perdre detall. Us recomano també la versió en directe amb la nena ballant: <a href="http://youtu.be/ILTZ8qZbNK0?t=21s">Versió en directe</a></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com sempre vaig tard, no coneixia aquesta cantat australiana que ja porta una carrera a la esquena. Si en voleu saber més la l'oracle dels nostres temps us en informarà: <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Sia_Furler">SIA</a> </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per acabar un tema que va cantar Sia per a David Guetta, aquí en versió acústica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/soBnLUhWB7g?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-71935658724915918002014-09-09T12:30:00.000+02:002014-09-09T12:30:15.594+02:00La analfabeta que era un genio de los números<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Llibres</b></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoLP8iU5ppxJt2s3fMQNFc36AItyFBK8Rm5XonEsIYpy1cJxU5cyXCha_iRulM78dSHEpeZ44ws0PMN3ZllT_4ZlvDuSITnw8LgdbFrW6nOcBnJUbv_CKXy5mi18E-VOYM7GtLQXHBTxA/s1600/analfabeta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoLP8iU5ppxJt2s3fMQNFc36AItyFBK8Rm5XonEsIYpy1cJxU5cyXCha_iRulM78dSHEpeZ44ws0PMN3ZllT_4ZlvDuSITnw8LgdbFrW6nOcBnJUbv_CKXy5mi18E-VOYM7GtLQXHBTxA/s1600/analfabeta.jpg" /></a></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La analfabeta que era un genio de los números</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jonas Jonasson</span></b><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després del seu èxit L'avi de cent anys que es va escapar per la finestra Jonas Jonansson torna amb una història més rocambolesca encara.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sembla que el perfil dels personatges que l'hi agrada al autor es podria definir com el de antiherois, encara que es vegin embolicats en les més estranyes situacions: una noia negra, pobre i òrfena de la Sudafrica dels finals del apartheid surt endavant gràcies al seu talent i decisió en mig d'una història que la portarà a Suecia amb un curiós, per dir-ho d'alguna manera, paquet. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Allà es trobarà amb unes persones ben pintoresques que l'ajudaran, o no, a tirar endavant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les situacions son surrealistes però l'autor les explica amb una desimboltura i credibilitats sorprenents, tirant d'ironia i bon humor. No falten detalls històrics, que ja sortien en la novel·la mencionada més amunt, que barreja amb gràcia amb la trama principal i personatges reals víctimes d'un seguit de circumstàncies que podrien canviar el destí de la humanitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Llibre per a passar una molt bona estona i coneixer una mica la història i manera de viuere a un dels paisos que ara es diuen emergents però que fins fa ben poc va ser un exemple de com pot ser de cruel la humanitat amb ella mateixa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per acabar una mica de música amb una cançó de Johnny Cleeg, el Zulu Blanc.</span></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/BGS7SpI7obY?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br /></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-33961590340361319212014-08-29T20:19:00.001+02:002014-08-29T20:19:31.171+02:00Esas pequeñas cosas<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Article</b></span><br />
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Esas pequeñas cosas</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUfOv0ts4dt6wD44L_fJv-0YrHLGBEK5HLZdGL3V4IuL6iiP2MEC5Mb68DnWkYRw8QBaAbbGWmDwe6IKZjqobtP_B4uVHZoPsxzue1Qsl0L58SL50VZUaM-zNrmQedy6C3jz6m3J0rzeM/s1600/1-Riudaura+271.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUfOv0ts4dt6wD44L_fJv-0YrHLGBEK5HLZdGL3V4IuL6iiP2MEC5Mb68DnWkYRw8QBaAbbGWmDwe6IKZjqobtP_B4uVHZoPsxzue1Qsl0L58SL50VZUaM-zNrmQedy6C3jz6m3J0rzeM/s1600/1-Riudaura+271.JPG" /></a></div>
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hi ha bombes entre nosaltres a punt d'esclatar. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ho sabem, sentim la seva presència i de vegades tenim la temptació d'apropar-nos i manipular-les tot i estar segurs que el que faran serà omplir-nos de llàgrimes per allò que fou i que mai més podrem tenir. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest dies hem fet neteja, endreçat el traster hi amb això el dilema de que fer amb tot allò que tenim i que mai més tornarem a fer servir ni a mirar: apunts de quan </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">estudiàvem, llibretes i llibres de la escola, retalls d'alguna cosa que ens havia cridat l'atenció... un munt de coses que apareixen i et porten un flaix al cap; per uns segons tornes a reviure el moment en que vas decidir que allò formava part de tu, de la teva història. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I has de prendre una decisió: arriba el moment de llençar-ho.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El que més mal m'ha fet ha sigut el moment en que he decidit llençar cintes de casset velles. Originals, gravades, regravades... Aquells concerts pirates que tant costaven aconseguir hi ara (beneit internet!) amb un clic les tens en qualsevol moment... Adéu. Tot un Farenheit 451 a la deixalleria. Un pur acte al més genuí estil de la Inquisició.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És hora d'anar omplint el traster amb noves coses que de ben segur ens explotaran en qualsevol moment.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Qui millor ho explica és el Mestre en una de les cançons que més m'emociona al escoltar-la.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/hoCZ8H0RAsA?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div>
<br /></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-11422995832737943612014-08-19T18:54:00.001+02:002014-08-19T18:54:05.404+02:00Riure<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Article</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSVTlq64I7vPGJjTpg9hjrAfo9C5nVEVRjmgpoO0GKz6edHPCeD4BOo_TO6U6AK5yPFtwQsWsgL1sr7_XpS93wrADd_U8HgtXj_Mk4nz4ZVfyf3bBGRcnZxd5U7nVAi0Am58kccSeRf44/s1600/rowan-atkinson.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSVTlq64I7vPGJjTpg9hjrAfo9C5nVEVRjmgpoO0GKz6edHPCeD4BOo_TO6U6AK5yPFtwQsWsgL1sr7_XpS93wrADd_U8HgtXj_Mk4nz4ZVfyf3bBGRcnZxd5U7nVAi0Am58kccSeRf44/s1600/rowan-atkinson.jpg" height="191" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Riure</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M'agrada riure. El cas és que cada cop em fan gràcia menys coses, o pot ser amb la edat vas perfilant un sentit de l'humor particular. A mesura que t'omples d'experiències et formes un estat mental que respon a determinats estímuls i allò que abans feia gràcia passa a ser quasi una molèstia. Així doncs, ens formem una personalitat particular en l'aspecte de l'humor. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Posats a seguir amb aquesta tonto-disertació, aquest pensament en veu alta, es podria afirmar que hi ha tants humors diferents com persones. Així hi ha qui prefereix l'humor gestual, de paraula, barroer, subtil... No ens ho acabaríem.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Parlo d'això perquè navegant he trobat un vídeo d'una de les persones que més m'ha fet riure: Mr Rowan Atkinson, més conegut com a Mr. Bean o ja perfilant una mica, com L'Escurçó Negre. Dos tipus d'humor ben diferent amb el mateix protagonista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Que Mr. Bean hagi estat repetit fins a gastar-lo no ens ha de fer perdre l'objectivitat de que ha estat un referent i crec poder dir que és un clàssic de l'humor anglès. En aquest cas és un humor directe, de astracanada, a veure quina en farà ara. M'encanta veure'l i transportar-me en el temps com si fos el primer cop que el veig, saltant de la cadira recaragolant-me de riure.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A L'Escurçó Negre l'humor juga a més a més amb donar-li la volta a la història, amb jocs de paraules i personatges antològics.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El vídeo que teniu aquí és del 2005 i ens porta la revisió d'un clàssic del còmic de super herois vist per la particular manera de fer del Mestre Atkinson.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(No us perdeu el final amb un convidat molt particular, el reconeixeu?)</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/33dfnAPQa5w?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div>
<br /></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-53878183612535825672014-07-25T22:00:00.001+02:002014-07-25T22:00:53.963+02:00Bona nit<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Mini Relat</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip1yAOnRSHQNMzUVdEsUQ_oAXR-NSCiTFOhr99g5lwbQQ4VffKTSmSkzDJX0J9Y-Kfd_jGXLgP_wl0lDvAyfywD3wTsLBwpnj5x7KAI19WKlko8Fg6P5rGmt8RuxqR5ZTyPgWDxlHTXe8/s1600/1-%5B000311%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip1yAOnRSHQNMzUVdEsUQ_oAXR-NSCiTFOhr99g5lwbQQ4VffKTSmSkzDJX0J9Y-Kfd_jGXLgP_wl0lDvAyfywD3wTsLBwpnj5x7KAI19WKlko8Fg6P5rGmt8RuxqR5ZTyPgWDxlHTXe8/s1600/1-%5B000311%5D.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Bona nit</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fatigat per el dia dur de feina entra a poc a poc a la habitació, delicadament, sense quasi fer soroll. No vol despertar a la seva parella que en aparença dorm plàcidament. </span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un cop es posa el pijama entra al llit alçant el llençol com si fos una ploma; es podria dir que ni l'aire es mou al voltant dels seus delicats gestos. No gosa pertorbar</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> amb cap soroll la pau i l'harmonia que regna al seu dormitori, a la seva casa, a la seva ciutat.</span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Tot bé?- pregunta una veu endormiscada des de el seu costat del llit.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Oh, perdona, perdona, t'he despertat.. jo... no volia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-No et preocupis amor meu, tu mai molestes. És més, m'agrada saber que has arribat. És l'únic moment que podem xerrar sols. Tot bé a la feina?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Si.- La conversa, en veu tan baixa que ni els peus dels interlocutors la podrien sentir, esdevé com un ball de paraules flotant de boca en boca.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Et noto amoïnat... Ha passat res de greu?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-No, no... Ja saps , coses de feina.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Explica'm que t'amoïna. Els companys?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Be, ja saps, diferència de criteris. Uns diuen que soc massa tou i d'altres que pot ser em passo. Mai s'encerta.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Però la producció surt, no?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Si, si.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-I esteu assolint els objectius, no?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Doncs estigues content amb el que fas. Que diguin el que vulguin!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Shhhs, no cridis, ja saps que no m'agrada el soroll - diu en un retret divertit, sense cap agressivitat, que sona igual de delicat i que fa tornar la conversa als límits de la oïda humana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Doncs si, els objectius estan acomplerts, i demà encara més.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Així m'agrada. Ferm però respectuós amb els demés. Tant de bo tothom fos com tu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-M'estimes molt, oi?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Clar!, jo i tothom!. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Bona nit i descansa tranquil. tot sortirà bé.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Agafa el diari un cop la seva parella es gira i fa una darrera ullada abans de apagar el llum.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">-Bona nit-diu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El dormitori queda amb la mateixa pau que quant ell va entrar.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
L'endemà torna a la feina. És dirigint polític d'un país, gran, petit, d'una religió o d'un altre, d'una ètnia o de la seva rival. Tan se val. El cas és que torna a ordenar que es llencin míssils contra els seus enemics, atacs a les seves poblacions o qualsevol acte bàrbar. Tot s'hi val en nom de qualsevol cosa. Qui paga el preu? Dades que llegim als diaris que tenen les seves històries; dades de persones mortes, ferides, sense casa ni destí; dades que tenen nom i cognom. Un recull de dades al diari que llegirà abans de dir bona nit.</div>
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/nf9Jt4gz_Sk/0.jpg"><param name="movie" value="https://youtube.googleapis.com/v/nf9Jt4gz_Sk&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="https://youtube.googleapis.com/v/nf9Jt4gz_Sk&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div>
<br /></div>
</div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-5825117260887881332014-07-19T20:15:00.000+02:002014-07-19T20:15:15.879+02:00Un pilot de llibres<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Llibres</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5fkpYu5pcX8_nUWEXhR_jrHY18EptSv7XJxtxI-H2YavahSE94rFkKNz-l0yvafeaWo0XHvxZUyVh43xzigSJhaVg87Px1W9TWnH3W0V2EB1knmaqXIJemXdq5uPck2TFaHeO9mUIsUo/s1600/llibres.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5fkpYu5pcX8_nUWEXhR_jrHY18EptSv7XJxtxI-H2YavahSE94rFkKNz-l0yvafeaWo0XHvxZUyVh43xzigSJhaVg87Px1W9TWnH3W0V2EB1knmaqXIJemXdq5uPck2TFaHeO9mUIsUo/s1600/llibres.jpg" /></a></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Un pilot de llibres</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El tòpic diu que l'estiu és època de lectura. Que si tenim més temps, que si el sol, la platja, la muntanya... Les paelles, els gelats els bikinis o les motos d'aigua també poden ser una bona excusa per obrir el típic reportatge omple-temps de qualsevol informatiu e iniciar un llistat de llibres, generalment de recent impressió, com si el que està escrit fa més d'un mes perdés el seu valor.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Bé, jo, encara que no he publicat durant un temps si que he llegit i ara recupero el temps amb les meves...</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">DARRERES LECTURES </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i> (oh, que bé! recomanacions de lectures d'estiu! aquest bloc si que és original</i>)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Anatomia de un Instante - Amelie Nothom</b>. Entretinguda història d'un home dins un aeroport. Se'n va fer una obra de teatre. Final sorprenent. Bé.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Ingenioso Hidalgo Don Quijote De La Mancha (primera part)</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> - Miguel de Cervantes. Què dir per no quedar pedant? M'ho vaig passar molt bé amb aquest precursors de Mortadelo i Filemón (sempre els he anomenat en castellà) que surten per cames en més d'una situació. Val la pena, plena d'ironia, no és gens avorrida i plena d'històries dins de la història. Recomanable i diria que imprescindible.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Los Beatles</b> - Txema Iriondo. Biografia d'un dels meus grups favorits. Està bé com a cultura, suposo que n'hi ha de millors i més extenses.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">La Fundación</b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> . Issac Asimov. Crec que només surt una dona en tot aquest llibre. Clàssic de la ciència ficció, he de dir que me'n esperava més i no em va acabar de fer el pes però és interessant.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El Hotel New Hampshire</b> -Jon Irving. Irving en estat pur. Saga familiar amb l'estil de l'autor, amb molts personatges que no et deixen indiferent. D'aquells que fa pena que acabin. Ja tardeu.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El Club de la Lucha </b>-Chuck Palahnuik. Agafeu-vos que venen revolts. Llibre contundent, directe, cru. No fàcil de llegir però amb molt contingut. Si heu vist la pel·lícula veureu que reflexa perfectament l'esperit del llibre. I amb gran final. Fins on pot arribar el esser humà? Jo ho provaria.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Chorromoco 91</b>- Pepe Colubi. Si heu llegit <a href="http://omnesmixtae.blogspot.com.es/2013/01/llibres-california-83-pepe-colubi-no-hi.html">California 83</a> recordareu les peripècies de Pipi. Aquesta és la continuació. Noves històries en la mateixa línia que l'anterior. Per a passar una estona divertida i oblidar-se dels problemes (vaig tenir treballs per no riure fort al metro en un parell de passatges antològics). </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El Asesino Hipocondríaco</b> - Juan Jacinto Rengel. El títol ja ens indica que es tracta de la història d'un home que te un ofici que és una mica incompatible amb la seva obsessió per tenir malalties. Comença millor del que acaba, se'n va fer una mica pesat al final. Podeu provar.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Soy Un Gato </b>- Natsume Soseki. Un dels autor que va influenciar a Haruki Murakami. Escrit a principis del segle vint ens explica la vida al Japó des de els ulls d'un gat domèstic. Curiosa però un pel llarga. </span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>La Verdad Sobre El Caso Harry Quebert-</b> Joel Dicker. D'aquest en penso parlar aviat. De moment si voleu un llibre fàcil però molt ben escrit i que t'enganxa des de el principi és aquest. Una espècie de Twin Picks.</span></li>
</ul>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I per acabar una mica de música. Pat Metheny al seu disc Travels ens convida a anar amb ell i ens fa volar amb aquest tros de tema que comença suau i ens fa viatjar. Ja sabeu, temps de vacances.</span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/l4jIbLYE3gQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-52399985110792592014-07-16T20:02:00.000+02:002014-07-16T20:02:08.705+02:00Rere la porta<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>L'objectiu discret</b></span><br />
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Rere la porta</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7LAn1o7eWoAlC1ZlfL3w2bpaXs6VFceJEcmKugahmry3Npxv8VmgMJDxivnDxnLfLjXkXDYLC9zHRedk-qdQBpCCwAtfKjECDeOjmVBk-ZHeQ5sgm16CxQ2K8STX7uRaH00q9XMFefIA/s1600/1-Priorat+2014+057.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7LAn1o7eWoAlC1ZlfL3w2bpaXs6VFceJEcmKugahmry3Npxv8VmgMJDxivnDxnLfLjXkXDYLC9zHRedk-qdQBpCCwAtfKjECDeOjmVBk-ZHeQ5sgm16CxQ2K8STX7uRaH00q9XMFefIA/s1600/1-Priorat+2014+057.JPG" height="180" width="320" /></a></span></b></div>
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El instant en que amb dubtes fem el pas i atansem la ma. Volem picar però un cert neguit ens envaeix. Què ens espera? Al cap i a la fi, rera una porta comença, d'una manera o un altre, una història. Un cop truquem res tornarà a ser igual, per a bé o per a mal. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La ma espera ordres. El cervell les dona però el cor dubte. Uns segons i tot canviarà.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/-jPg2M1UYgU?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div>
<br /></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-35420914774895868482014-02-01T19:09:00.001+01:002014-02-01T19:09:27.664+01:00Chic & Sugarhill Gang - GoodTimes & Rappers Delight<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="//www.youtube.com/embed/wtVhIQ4e9fo" width="459"></iframe><br />
<br />
<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Minutos Musicales</b></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Chic & Sugarhill Gang - GoodTimes & Rappers Delight</b></span><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Autor</span></b><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El començament del Rap. Chic més Sugarhill Gang, Nile Rodgers al cap davant (l'any 1997 va produir a Marta Sanchez!). </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Cal recordar els origens.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I cal veure la evolució. Als Gramys d'aquest any Rodgers un altre cop amb Daft Punk en una actuació brutal, amb el gran Stivie Wonder. El final espectacular.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/rgjteE5iJrE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div>
</div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-16385322046479628052014-01-26T20:16:00.000+01:002014-01-26T20:16:22.044+01:00Legado en los Huesos<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Llibres</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxRFL0Zz52jBNQsAA_3bEvnxDiYJiwmLmBi3e95mJWdiwVcSwpb-wQ6Zay6YjXJsCpz1ujsbzW1opl8uGYcH5dTAwHKlvgn7tIZkMw_mZ46gj-aUXnqqx1ZWsMoHEPky-fARs1w1XZ-h0/s1600/Legado.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxRFL0Zz52jBNQsAA_3bEvnxDiYJiwmLmBi3e95mJWdiwVcSwpb-wQ6Zay6YjXJsCpz1ujsbzW1opl8uGYcH5dTAwHKlvgn7tIZkMw_mZ46gj-aUXnqqx1ZWsMoHEPky-fARs1w1XZ-h0/s1600/Legado.jpg" /></a></div>
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Legado en los Huesos</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dolores Redondo</span></b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fa aproximadament un any vaig publicar un article sobre El Guardidan Invisible, de Dolores Redondo. Abans de escriure sobre la segona part d'aquesta trilogia he rellegit el que vaig dir en el meu comentari anterior i crec que m'he de menjar algunes coses que vaig dir tal i com es podrà veure una mica més endavant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja fa una setmana que he acabat el llibre i un cert enyorament m'envaeix. Trobo a faltar buscar aquell moment perdut per agafar el llibre i devorar les seves pàgines. Si la primera part em va enganxar aquesta m'ha atrapat molt més. La trama és la continuació de les pesquisses de la inspectora Salazar al voltant d'uns fets de caire policial i d'uns altres de personals. Els ingredients que es cuinen al primer volum aquí apareixen en tot el seu esplendor: la realitat al voltant d'uns lúgubres successos i una part en la que les llegendes de la vall del Batzan agafen el protagonisme. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I la por. Hi ha hagut algun fragment que m'ha fet esgarrifar una mica. Apropant-se una mica més a Stephen King que a una novel·la negra convencional, amb un difícil i aconseguit equilibri entre la realitat i el que és més sobrenatural. Aprofitar la cultura pròpia de llegendes autòctones és un gran valor d'aquesta sèrie. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un altre cop el paisatge es transforma en un personatge més, envolcalla tota la trama i t'atrau per les magnífiques descripcions que la autora fa servir. Entenc que s'organitzin rutes seguint els llocs, poblacions, boscos i demés que surten al llibre. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En resum, si voleu passar una bona estona amb una història ben escrita, interessant i fàcil de llegir aquesta trilogia (encara inacabada) és ideal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Recomano llegir el primer volum per poder apreciar tots el matisos de la història. En el meu comentari anterior deia que el final m'havia semblat precipitat i una mica agafat per els pels, però llegint la continuació tot queda arrodonit i molt coherent amb un final obert que farà que el temps que trigui en sortir la tercera part sigui una mica etern. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/7BBCQXx5vM8?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Comentari de la primera part al bloc.</span><br />
<div>
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4002715489376846722#editor/target=post;postID=4633085267908532320;onPublishedMenu=posts;onClosedMenu=posts;postNum=13;src=postname"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Guardian Invisible</span></a></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-15760855840188451622014-01-03T20:09:00.002+01:002014-01-03T20:09:30.261+01:00El Objetivo<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Conte infinit</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC3A8o3E5TQ8WHegwNMGClp1v0GElAjz36s7BLNeE2xTTKACV8yJMjT3djhCiqG8cBwmqcEFtpWyg-VM9uUrQtQGZqgDIRvuDLRtYAixfPgFK7YGLt2O4648azyB997eSvlsBcJZISK9E/s1600/1-100.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC3A8o3E5TQ8WHegwNMGClp1v0GElAjz36s7BLNeE2xTTKACV8yJMjT3djhCiqG8cBwmqcEFtpWyg-VM9uUrQtQGZqgDIRvuDLRtYAixfPgFK7YGLt2O4648azyB997eSvlsBcJZISK9E/s320/1-100.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>Avui el bloc us proposa un repte: continuar un conte, a veure on ens porta. Només heu de continuar el relat que us proposo. Algú s'anima?</i></span><br />
<h1 style="text-align: left;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">El Objetivo</span></h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fue un disparo inapelable.
Directo, sin paliativo alguno; de una contundencia que no hacía dudar del
objetivo buscado ni albergaba otra opción que no fuese acertar en el blanco
elegido. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ese objetivo era yo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La suerte nunca ha optado por acercarse
a mí en ninguno de los momentos cruciales de mi vida. Furtiva, siempre ha
pasado lo más alejada posible sin hacer ni un guiño a mi destino marcado, ni
para bien ni para mal. Pero aquel día se decantó hacia el lado que todos
deseamos obviar. Un solo minuto puede hacer que el rumbo de nuestra vida cambie
para siempre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una mañana monótona de trabajo en
el Registro de la Propiedad Número Cinco de la capital no hacía prever que al
cruzar la calle para ir a desayunar un rayo o una sombra o un fantasma, ¿qué se
yo?, se cruzase en mi camino y ejecutase
con precisión el disparo que iba a hacer que mi vida cambiase y se convirtiese
en el calvario que actualmente me atormenta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mi trabajo no conlleva ningún
riesgo. Me limito a localizar inmuebles en un mapa, registrar las coordenadas e
introducirlos en una base de datos. Lo único que me puede pasar es que me
pinche con una grapa o que caiga al suelo tropezando con algún cable, caja u
otro enser de la oficina. En cuanto a lo social vivo solo en una casa adosada
en un barrio ni rico ni pobre. Apenas tengo trato con los vecinos y éste se
podría definir como cordial. No tengo animales que molesten y no soy consciente
de hacer ninguna actividad que pudiese suponer algún motivo de incomodidad para
las casas adyacentes. Ningún recibo pendiente ni ninguna amante despechada ya
que por desgracia aún no he encontrado a nadie con quien compartir mi soledad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;">En resumen, cuando vi a esa
sombra disparar sobre mi muchas cosas pasaron por mi cabeza pero la primera
fue: ¿Por qué yo? Entre toda la gente que está circulando, andando, corriendo o
simplemente parada alguien me elije y antes de que sea consciente de que llega,
se planta delante mío, dispara y echa a correr. ¿Por qué yo? Un administrativo
de una gris oficina, vestido de cualquier manera, sin estridencias, sin vida
remarcable ha sido elegido por alguien para ser víctima de una insufrible
tortura. ¿Por qué yo? No soy ni el Registrador de la Propiedad del número cinco
que quizá, seguro, tiene algún chanchullo con algún constructor o ayuntamiento.
Ni tampoco soy el presidente de una comunidad de vecinos que ha amenazado de
denunciar al bar de abajo por humos o ruidos. No hace falta tener una vida
turbulenta para meterte en problemas, solo por el hecho de intentar darte de baja de una compañía de servicios ya
puedes pasar a convertirte en el desquiciado que arremete contra un centro
comercial con un fusil. ¿Un día de Furia se llamaba aquella película? Sí, creo
que sí. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pero no es mi caso. No. Me está
volviendo loco esta situación. Lo que ha conllevado el disparo, pero sobre todo el por qué. No sé a quién
recurrir para solucionar lo que se pueda y para adivinar quién está detrás de
todo esto. Solo sé que en cuanto veo una cámara de fotos delante de mí vuelven
los recuerdos de aquel fatídico día y me deprimo de nuevo. ¿Por qué aquella
foto? <o:p></o:p></span></div>
<div>
<br /></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-60254509001601882872013-12-06T12:16:00.002+01:002013-12-09T16:31:06.965+01:00Manel<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Concerts</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht4SlIoDDalTxUu5rKhZhMiM3WgJpz-0LDbVAbEv16j9Gqwvi6YF_KFt7q3xYy9phj8iAXIEcA61uj0DuEpPq_IZhG7lZZylpo6la0rvz6mp29TeSVsGmohXFtotOCR7tid4VnMeT9ew4/s1600/baixa+%252811%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="145" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht4SlIoDDalTxUu5rKhZhMiM3WgJpz-0LDbVAbEv16j9Gqwvi6YF_KFt7q3xYy9phj8iAXIEcA61uj0DuEpPq_IZhG7lZZylpo6la0rvz6mp29TeSVsGmohXFtotOCR7tid4VnMeT9ew4/s320/baixa+%252811%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Manel</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La Faràndula, Sabadell. 4 de decembre de 2013</span></b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després de suspendre el concert el més passat per una malaltia inoportuna Manel va venir a Sabadell a presentar el seu disc <i>Atletas Bajen del Escenario,</i> frase mítica pronunciada per el no menys mític Constantino Romero a la recordada clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M'és difícil de comentar el concert. D'una banda he de dir que el grup ens presenta les cançons dels seus tres discs amb una interpretació més elèctrica, els arranjaments fugen del estil més proper al folk dels seus dos primers treballs i guanyen en força però no per això en riquesa de matisos. És curiós el carisma que tenen al escenari tenint en compte que ni ballen, bé es mouen, ni fan servir efectes especials ni cap artifici que no sigui la pura música (un elegant i refinat joc de llums acompanya les cançons amb un bon segon pla). I tot i així enganxen. Aquesta estudiada timidesa els fa propers. D'altre banda tenen per triar en el munt de cançons que ja porten a la esquena, solides i amb lletres diferents, marca de la casa. Cançons molt senzilles en la seva arquitectura (melodia i harmonia) però no per això menys difícils de compondre i interpretar. Aquí és on Manel guanya de totes totes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot això que he dit va passar però, i aquí ve la part difícil d'explicar, no la vaig poder gaudir plenament. No entenc com a un teatre es pogués sonoritzar tant malament un concert amb quatre, si, quatre, instruments sonant a l'hora: bateria, baix i dues guitarres. El so dels plats rebotava per tots cantons; el baix era una pasta greu que no permetia distingir ni una nota; les guitarres, acústica i elèctrica afegien aguts apilotonats difícils de pair formant una bola de so indesxifrable. I com que no anàvem la única sol·lució va ser apujar el volum (encara em piten les orelles) Intuïes les cançons si les sabies. I no parlem de les veus!Si ni quan el cantat parlava per presentar les cançons s'entenia el que deia menys en mig dels temes, no podent apreciar les segones veus que donen gràcia als arranjaments.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Suposo que alguna explicació hi deu haver per no poder corregir aquest desastre. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">D'altre banda suposo què és per deformació professional que tot això explicat no em va deixar gaudir al cent per cent del concert perquè a la resta del públic sembla que no els hi va importar. Tothom ballant i content (la veritat és que els músics s'ho van currar i així ho transmetien).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Us deixo amb un concert seu on crec que el so els hi feia més justícia.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/5KDP4rX7sgk?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4002715489376846722.post-37863277563099050272013-12-04T17:13:00.000+01:002013-12-04T17:13:50.872+01:00El Viento de la Luna<h2>
</h2>
<h3>
</h3>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Llibres</b></span><br />
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFGcL4VYNToSfjHcJxG_LxTLEy8mOh3FR0fe2xjoNP7PlRzCeWrpVNCAaRiDfWyhlSdqfOPT4Wl4vKIucEcRCpnKAxuiWvQtv6EusSJjH8pGbJYjDqMLTJrGDrk7NYzg2Xwj7dKAcsiwA/s1600/baixa+(10).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFGcL4VYNToSfjHcJxG_LxTLEy8mOh3FR0fe2xjoNP7PlRzCeWrpVNCAaRiDfWyhlSdqfOPT4Wl4vKIucEcRCpnKAxuiWvQtv6EusSJjH8pGbJYjDqMLTJrGDrk7NYzg2Xwj7dKAcsiwA/s1600/baixa+(10).jpg" /></a></div>
<span style="color: #3d85c6; font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Viento de la Luna</span></b><br />
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Antonio Muñoz Molina</span></b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ara ja ha passat la falera i semblaria una resposta estranya que un nen contestés a la pregunta: què vols ser de gran? dient: astronauta, navegant de les estrelles.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Antonio Muñoz Molina fa servir la història de la anada dels primers homes a la lluna com a eix de una novel·la sentimental on fa un viatge al passat, suposo que amb tints autobiogràfics.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En aquest llibre ens parla, des de els ulls d'un nen casi adolescent que viu en un poble, dels canvis que vivia la societat a finals dels seixanta del segle passat. La Espanya fosca del franquisme veia com mica en mica el progrés anava obrint-se pas. La aparició de la televisió o la rentadora marcaven la distinció entre classes. Les reaccions eren ben diferents: qui s'ho podia permetre, qui ho veia amb gelosia o qui mostrava animadversió. Influïts per la religió, la por i la incultura hi havia qui donava la esquena al progrés, pot ser amb la por per el que és desconegut. Un mon rural enfrontat a un mon urbà, on la feina física era millor vista que la intel·lectual i on qui volia aprendre era tractat com un gandul i un "poc home". La petjada de la Guerra Civil era evident.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El llibre te un to melancòlic tirant a trist. El protagonista està immers en els dos mons i ens transmet les seves angoixes, els seus secrets més íntims i els seus desitjos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ben documentat, tant et pots sentir a la plaça d'un poble andalús com a dins de la nau que va portar a aquells valents a trepitjar un lloc desconegut. Molt recomanable.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/v5u9GU20hvE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br /></div>
@AndreuAgSahttp://www.blogger.com/profile/06880223575108973781noreply@blogger.com0